L’amor en el cristianisme
El cristianisme és sovint associat amb l’amor, destacant la seva essència amorosa de Déu i la importància de l’amor en la fe cristiana. Aquest principi fonamental de la fe cristiana ressalta l’amor de Déu cap als éssers humans, expressat en el versicle Jn 4,16: “Déu és amor (agapé), i qui resta en l’amor roman en Déu i Déu en ell.”
L’amor benvolent i l’amor concupiscent
Sant Agustí va diferenciar l’amor benvolent, específicament cristià, de l’amor concupiscent. L’amor benvolent, conegut com l’agapé, és considerat com l’amor digne dels cristians, mentre que l’amor concupiscent és vist com un amor exigent, involuntari i purament eròtic.
Eros i agapé
La qüestió sobre la relació entre eros i agapé ha estat objecte de debat. Anders Nygren va defensar la diferència radical entre l’eros grec i l’agapé cristià, afirmant que Plató no tenia coneixement de l’agapé i sant Pau, encara menys d’eros.
La visió de Benet XVI
Benet XVI va posar en dubte la divisió nítida entre eros i agapé, argumentant que radicalitzar l’oposició entre aquests dos tipus d’amor podria conduir el cristianisme cap a una desvinculació de relacions vitals fonamentals de l’existència humana.
El diàleg amb Nietzsche
El Papa va dialogar amb Nietzsche sobre l’erotisme, rebutjant la idea que el cristianisme hagués enverinat l’eros. Aquest diàleg inusual va ser vist com un gest de caritat, ja que va obrir la porta a una reflexió sobre l’amor en la humanitat.