Un Nou Horitzó Polític
Els resultats electorals de diumenge passat han generat una escletxa d’esperança a Catalunya, reflectint una consciència col·lectiva sobre el paper de la classe política i l’independentisme a la regió. La resposta popular a la violència espanyola durant el referèndum de l’u d’octubre no només va desafiar pors i clixés, sinó que també va exercir pressió sobre la classe política per defensar el referèndum com a tal. Tot i això, aquesta força va ser desaprofitada, cosa que ara es reflecteix en la pèrdua d’escons per part dels polítics que van utilitzar l’independentisme com a moneda de canvi per pressionar l’Estat, en lloc d’impulsar la independència real.
Consciència Política Col·lectiva
L’abandó dels votants independentistes dels partits tradicionals reflecteix una consciència política més profunda que va més enllà de la retòrica buida i la radicalitat interessada de la classe política. Tot i la manipulació de la idea d’independència per part de la partitcràcia catalana, molts independentistes no han renunciat a les seves conviccions, encara que alguns s’hagin distanciat de la classe política sense abandonar la mateixa idea.
Tractament del Conflicte
Els resultats electorals reflecteixen un conflicte ètnic latent a Catalunya, el qual no desapareix malgrat la mort del procés independentista. ERC ha intentat governar com si el conflicte no existís, tapant-lo amb una suposada ‘bona gestió’ que, per incompetència, ha resultat desastrosa. D’altra banda, Junts observa el conflicte per enfortir la seva posició i reforçar un repartiment de poder que seria antinatural per a un Estat centralista com Espanya, cosa que en última instància empetiteix els catalans.
Explotació del Conflicte
El PSC, amb una retòrica d´unió i concòrdia, explota el conflicte des del punt de vista de l´espanyolitat, guanyant suport a través del vot ètnic. Aquesta estratègia, igual que la de Ciutadans el 2017, busca mantenir certs sectors dins de l’espanyolitat, cosa que alhora dificulta la integració de la immigració i promou l’espanyolització de Catalunya.
Renovació Política
L’anunci del president Aragonès de retirar-se de la primera línia política és un pas positiu, però caldria una renovació més àmplia que inclogui la retirada de líders com Puigdemont, Junqueras i Rovira, que han representat l’independentisme però han renunciat a la veritable recerca de la independència. Mentre aquests partits estiguin liderats pels que van abandonar la causa independentista el 2017, no es podrà iniciar un nou camí per a Catalunya.