Les dificultats de l’oposició per fiscalitzar els fons municipals
Ana Botella Gómez, exregidora del partit socialista a l’Ajuntament de València, va intentar seguir la pista dels fons públics que el govern de Rita Barberá destinava a les fundacions municipals relacionades amb la suposada caixa B del partit popular per a la campanya electoral del 2007.
Botella va testificar en la tercera sessió del judici de la peça separada A del cas Taula i va explicar el treball de fiscalització del PSPV-PSOE sobre les fundacions que van finançar la campanya de Rita Barberá.
La complexitat de seguir les pistes dels fons municipals
Ana Botella, coneixent els procediments legals de les subvencions, va manifestar la seva sorpresa per les elevades quantitats de diners destinades a certes entitats i la manca de rendició de comptes.
No obstant això, va topar amb diversos obstacles i la negativa del vicealcalde de l’època, Alfonso Grau, acusat en el judici del cas Taula, a facilitar la documentació sol·licitada.
Transparència i barriers
Botella va assenyalar que malgrat tractar-se de fundacions municipals, es va trobar amb una falta de transparència que va impedir a l’oposició accedir a la informació. Va descriure aquesta situació com una clara obstrucció i manipulació de la informació.
La testimoni va portar actes notarials que evidenciaven la seva dificultat per obtenir la informació sol·licitada, amb referència a la comptabilitat de les fundacions municipals.
Esforços infructuosos i oposició constant
El grup socialista va haver de recórrer a un notari per a certificar la manca de transparència en la gestió dels fons municipals de Rita Barberá.
Malgrat els esforços, va ser difícil obtenir accés als comptes d’algunes fundacions i es va evidenciar un grau preocupant de sospita.
Descobriments i reaccions
El treball de fiscalització del PSPV-PSOE va revelar anomalies en la comptabilitat del Centre d’Estratègia i Desenvolupament, una fundació municipal que aparentment va finançar la campanya de Rita Barberá.
Així mateix, es va posar de manifest la vulneració dels drets de l’oposició en la seva tasca de fiscalització.
Resistència i confrontacions polítiques
Els socialistes van trobar resistència i crítiques per part del govern de Rita Barberá quan van denunciar les irregularitats.
Durant el judici, es van produir confrontacions entre els testimonis i els acusats, posant de manifest les dificultats en la fiscalització dels fons municipals.
Investigació i conseqüències
L’acusació popular de Compromís i la Fiscalia Anticorrupció van sol·licitar penes de presó per a diversos acusats relacionats amb la caixa B del PP de València.
Les indagacions del cas Taula van derivar en altres investigacions per presumpte finançament irregular, evidenciant la complexitat dels processos electorals i la fiscalització dels fons partidistes.
Revelacions sobre pràctiques financeres cuestionables
Durant el judici es van exposar pràctiques cuestionables en la gestió financera de l’entramat de Laterne, posant en qüestió la transparència i legalitat en els moviments de fons.
Els testimonis van destacar la inusualitat de certs ingressos i moviments de diner, així com la manipulació de factures per encobrir determinades operacions.
