Passadors, els herois oblidats de la frontera

Un recorregut per la història dels que van arriscar la vida per salvar els fugitius del nazisme i el franquisme

Moltes persones van haver de creuar la frontera entre Catalunya i França per escapar de la repressió i la persecució dels règims totalitaris que van assolar Europa al segle XX. Però no ho van fer soles, sinó que van comptar amb l’ajuda de persones valentes i solidàries que els van guiar pels camins més segurs i els van proveir de recursos i documentació. Aquests eren els passadors, uns personatges que van tenir un paper clau en la defensa de la llibertat, l’independentisme i la democràcia, però que han estat marginats i silenciats per la història oficial. Ara, gràcies al treball de la Fundació Reeixida, es vol recuperar la seva memòria i el seu llegat a través de les Rutes de la Llibertat, uns itineraris que mostren els llocs i les històries que van protagonitzar els passadors i els seus protegits.

Uns camins plens de vida i de mort

Un dels itineraris que proposa la Fundació Reeixida és el que va des del Rosselló, a Banyuls de la Marenda, fins a l’Alt Empordà, passant per Portbou, Colera, Llançà, Rabós i Vilamaniscle. Aquesta ruta, que avui dia té un gran atractiu paisatgístic, amaga una història dramàtica i emocionant: la dels passadors que van arriscar la seva vida per salvar els refugiats que fugien de la guerra i de la dictadura. Els primers que van necessitar la seva ajuda van ser els jueus que perseguien els nazis, entre els quals hi havia personalitats com el senador francès Tizier, el ministre belga Maurice Clavel o el ministre francès de la guerra Monteil. Després, van ser els militars, els soldats aliats, els polítics i els represaliats del franquisme, entre els quals hi havia catalanistes, comunistes, anarquistes i socialistes. Els passadors els facilitaven el pas per la frontera, els proporcionaven documentació falsa i els posaven en contacte amb els serveis secrets dels països aliats. El seu objectiu era arribar a Barcelona, on podien trobar refugi al consolat polonès o al britànic.

Uns noms que cal recordar

Els passadors eren persones de diferents orígens i ideologies, però que compartien un mateix ideal: la lluita contra el feixisme i la defensa de la llibertat. Molts d’ells eren catalanistes i independentistes, que no van acceptar la derrota de la República i van continuar la resistència des de l’exili o des de la clandestinitat. Alguns exemples són Rosa Soler Tecul, una figuerenca que va col·laborar amb la resistència francesa contra l’ocupació nazi, i Gregori Font, un aragonès que va tornar de l’Estat francès, després de passar per un camp de concentració, per organitzar la fugida de molts refugiats. Els seus noms i els de molts altres han estat oblidats o ignorats per la història oficial, que els ha negat el reconeixement i l’homenatge que es mereixen. Fins fa poc, les seves famílies no havien rebut cap gest del Parlament de Catalunya ni del govern, que encara tenen pendent una reparació moral i política. La Fundació Reeixida vol contribuir a fer justícia amb la seva memòria i la seva dignitat, i per això organitza activitats culturals, educatives i turístiques per difondre les seves gestes i els seus valors.

Related posts

El debat sobre la identitat de gènere al Regne Unit: una nova perspectiva

El periodisme davant la tirania de les mètriques

La realitat del transport ferroviari a Catalunya: un repte permanent