Un Homenatge a una Mare Viva i Sencera

Una Mirada que Enamora

Asseguda al voltant de la taula familiar, on ens hem aplegat tots, **amb delit**, desitjo expressar-te el gran amor que et tenim, contemplant el teu amable rostre.

Mantens intactes els trets de la bellesa que un dia va captivar el pare i que el pas del temps ha reescrit amb benevolència, sense esborrar-ne el traç. La mirada intensa, **plena de vida**, eternament jove, immune a la fatiga dels anys. Una mirada que observa el món amb avideesa, inquieta i serena a la vegada, capaç de sorprendre’s amb la ingenuïtat d’una adolescent, feliç amb cada nova descoberta. Però, sobretot, una mirada que ens contempla, sempre observant-nos en profunditat, per conèixer els nostres sentiments, les nostres preocupacions, les nostres penes. Inquisitiva i vigilant, sempre alerta, com un far inalterable que ens guia enmig de la tempesta.

El Recer Segur de la Família

Ho saps molt bé: tots venim a tu, les teves filles, les teves germanes, els teus nets i ara els teus besnets, la família sencera et cerca i et necessita, perquè ets un refugi segur on recolzar-nos quan les adversitats ens persegueixen i les nostres vulnerabilitats apareixen, implacables. En els moments bons, ningú gaudeix com tu, **mostrant entusiasme** per cada pas ferm, per cada objectiu aconseguit. Ets la nostra primera hooligan, l’aficionada més entusiasta dels nostres petits èxits. Però és en els moments difícils quan et fas gran, mare, molt gran, amb les teves ales protectores que ens recullen i ens consolen, indestructibles, acollidores, sanadores. Tot i que volem marxar lluny, a la recerca de les nostres ambicions i plaers, sabem que ets allà quan caiguem, recollint els trossos trencats, remendant-nos com una filadora pacient. Et confesso que la teva fortalesa ha estat la meva guia durant tota la vida, una font inesgotable d’empenta i determinació que m’ha inspirat i m’ha permès avançar, fins i tot quan les circumstàncies eren adverses. I cada cop que he caigut, he tornat a tu com aquella nena petita amb els genolls pelats que plorava en silenci, per no mostrar por.

Un Aprenentatge Constant

Tenir-te com a mare és un aprenentatge constant, un repte extraordinari, una font de solidesa i voluntat. I, per sobre de tot, tenir-te com a mare és un meravellós regal. No sé si ets conscient de la força i la seguretat que ens transmets, autèntica matriarca d’una família que has cuidat amb delicadesa dia rere dia. Aquesta família que ara et contempla amb felicitat i gratitud és la teva obra, la teva conquesta. Ens has modelat amb un caràcter indomable, dotant-nos del coratge que la vida ens exigirà, però també amb una sensibilitat que ens recorda, en cada moment, la bondat de l’ànima. Dona de conviccions fermes, ens has transmès el compromís envers la nostra petita i ferida pàtria, la grandesa d’imaginar horitzons llunyans i la magnitud d’estimar sense condicions.

L’Amor que Us Uneix

Com tu mateixa has estimat el pare, des del primer moment en què us vàreu conèixer ballant sardanes: tu, la noia de Barcelona que sempre portava un mocador al coll; ell, el jove de Cadaqués que superava la timidesa per conquerir-te. Us hem vist junts i còmplices durant tota una llarga vida, units per un lligam d’or indestructible que ens ha connectat a tots al vostre voltant. I quan el pare s’ha marxat, el seu record s’ha fusionat amb tu de tal manera que el veiem quan et mirem, el tenim quan et tenim, etern en la teva mirada.

Noranta Anys d’Esplendor

Ara fas noranta anys, noranta, mare, quin nombre impressionant! Però estàs radiant en aquests noranta anys, ferma, decidida, independent de tots, amb la teva personalitat imponent intacta. És cert que l’edat ha disminuït el teu ritme, que abans era incansable, i ara els genolls marquen un compàs més pausat. La salut i els anys ens recorden implacablement la biologia i la seva inexorabilitat. Però el temps no ha desgastat la teva perseverança, el teu amor infinit per nosaltres, els teus perpetus maldecaps, i la teva capacitat de protegir-nos. Avui, que estem aquí per celebrar la teva llarga vida, permet-me dir-te que tenir-te com a mare és un aprenentatge constant, un repte extraordinari, una font de solidesa i voluntat. I, per sobre de tot, tenir-te com a mare és un meravellós regal. Gràcies per una vida entregada a nosaltres. Gràcies per ser la nostra roca inquebrantable, la nostra font d’inspiració, mare nostra, mare de mares. Que visquis molts anys, Pilar.

Related posts

El debat sobre la identitat de gènere al Regne Unit: una nova perspectiva

El periodisme davant la tirania de les mètriques

La realitat del transport ferroviari a Catalunya: un repte permanent