Un despertar ple d’incertesa
El dia va començar amb una llum suau que travessava les cortines, revelant un matí que prometia ser tranquil. Ell es va aixecar a poc a poc, lluitant contra la son que encara el mantenia atrapat en el llit desordenat. Ella havia desaparegut, probablement corrent sola pel barri, deixant-lo amb la seva solitud.
Rituals matinals i reflexions
Es va dirigir a la cuina amb un gest automàtic, omplint-se un got d’aigua fresca i agafant unes boletes de cereals que havien esdevingut habituals a casa. No eren el seu plat preferit, però a ella li encantaven, i ell sabia que eren saludables. Mentrestant, el sol anava ascendint, i amb ell, la seva inquietud sobre el que passaria quan ella tornés.
La nit anterior: un gir inesperat
La darrera nit havia estat diferent. Després d’un malentès que havia escalat durant el vespre, ella va optar per dormir al llit, en comptes de refugiar-se al sofà com era habitual. Ell va unir-se a ella en un silenci carregat de tensió. En aquell moment, es va adonar que potser ella fingia dormir, per evitar una nova discussió que els havia deixat amb les emocions a flor de pell.
Records d’un passat feliç
Els records dels seus dos anys junts van començar a envair-lo. Mai abans havien dormit separats. Tot va començar amb un malentès banal, un vespre de divendres en què ell va insistir a sortir, mentre ella desitjava tranquil·litat. La tensió va esclatar, i un accident va trencar una figura de ceràmica que ella estimava. El silenci que va seguir va ser un reflex del seu dolor compartit.
El retrobament i l’esperança
El cap de setmana es va convertir en un estrany ball de desconcert, amb les seves interaccions limitades a mirades fugaces i silencis pesats. Ell es va estirar al sofà, desitjant que els problemes es dissolguessin com la boira del matí. De sobte, va sentir el soroll de l’ascensor. El seu cor va començar a bategar més ràpidament. Ella tornava.
Un moment de veritat
Quan la porta es va obrir, els seus ulls es van trobar. El silenci va ser abassegador, però en la seva mirada va llegir un missatge clar: no hi havia rancor, només el desig de reconciliació. Sense pensar-ho dues vegades, va saltar del sofà i la va abraçar amb força, deixant que la seva felicitat es manifestés en un moment de pura intimitat.
Un nou començament
Amb un somriure de complicitat, ella li acariciava el cabell mentre ell, embriagat per la felicitat, la besava suaument. Aquell matí, marcat per les incerteses, va acabar convertint-se en un nou capítol d’un amor que, malgrat les dificultats, demostrava ser resilient. A mesura que el sol brillava més intensament, també ho feia la seva relació, amb l’esperança de deixar enrere els moments d’ombra.