La Pèrdua d’un Referent
L’avi va partir després d’una llarga estada a l’hospital, deixant enrere un buit profund. La seva absència va fer que els ulls de l’àvia, abans brillants, es tornessin grisos i apagats, reflex de la seva pròpia desolació. Les converses amb ella es van convertir en un joc d’especulacions, on els seus ulls semblaven seguir els sons sense cap connexió emocional.
L’Impacte de la Solitud
Amb el pas dels mesos, l’àvia va caure en un silenci inquietant. El seu cos va semblar perdre la voluntat de viure, atrapada en un món que s’havia reduït a un sofà i un televisor. Les seves ferides, invisibles als ulls, van començar a manifestar-se de manera estranya, com si el seu cos es convertís en una extensió del mobiliari.
La Carga del Cuidar
El pare, decidit a fer-se càrrec, va veure com la seva vida es transformava en una rutina de cura i sacrifici. Cada nit, la seva lluita per aixecar l’àvia del sofà esdevenia un ritual desgastador. El pis, un reflex de la seva desesperació, va començar a olorar a descomposició, un record constant de la vida que un dia havia estat.
Un Espai de Descomposició
Amb el temps, l’àvia va quedar atrapada en la seva pròpia existència, una figura que semblava fusionar-se amb el moble que la contenia. La seva respiració es va convertir en un murmuri, una nota que es perdia en el silenci del pis. El pare, en la seva dedicació, va començar a perdre la noció del món exterior, convertint-se ell mateix en un element d’aquell decorat desolador.
L’Aïllament i el Silenci
Les setmanes van passar i el pare es va veure absorbit per la seva nova realitat. Va obrir i tancar finestres, encendre calefacció i ventiladors, tot per mantenir l’ambient adequat per a una àvia que mai més no respondria. Cada disc que sonava era un record d’un passat compartit que s’esvaïa lentament en l’aire.
El Misteri de l’Absència
Fa uns dies que el pare ha desaparegut. La mare va intentar accedir al pis, però es va trobar amb una barrera inexpugnable, una massa marronosa que semblava haver pres vida. El pis, ara un espai tancat i ple de records oblits, ha quedat segellat, on les fronteres entre el que era i el que és s’han esvaït completament.
Reflexions sobre la Vida i la Mort
A mesura que aquest espai es converteix en un record oblidat, es planteja una pregunta inquietant: fins a quin punt la pèrdua d’un ésser estimat pot alterar la nostra percepció del món? La vida continua, però el llegat de la solitud i el dolor perdura, deixant enrere un ecosistema de memòries que mai més tornaran a ser.
