Ajornament clau: Petició d’ajornament per part de l’advocat de Josep Lluís Alay

un home amb vestit i corbata davant d'un grup de persones en una habitació amb panells de fusta, Arthur Sarkissian, vfx, una foto, neoclassicisme

La petició d’ajornament

Gonzalo Boye, l’advocat de Josep Lluís Alay, ha sol·licitat al magistrat Manuel García-Castellón que ajorni les declaracions dels investigats de Tsunami Democràtic, inicialment programades per al 22 de maig. Aquesta sol·licitud es basa en el fet que el mateix dia, Alay ha de comparèixer en un judici que ja estava fixat amb anterioritat. És habitual que, si una de les parts ho demana, es pugui canviar la data dels interrogatoris, i en aquest cas, la defensa d’Alay ha sol·licitat aquest ajornament perquè l’advocat no podrà assistir a les declaracions dels encausats. El magistrat de l’Audiència Nacional no hauria de tenir inconvenient en acceptar aquesta sol·licitud.

Els investigats i el temps guanyat

Aquest ajornament proporciona als 10 investigats per terrorisme a l’Audiència Nacional un temps addicional, ja que l’aprovació de la llei d’amnistia al Congrés dels Diputats, prevista per al 30 de maig, s’apropa. Els advocats defensors asseguren que la llei d’amnistia hauria de portar al tancament del cas Tsunami, ja que està vinculat a les causes del Procés. No obstant això, la decisió final recau en el jutge.

Crítiques i accions qüestionades

El titular del jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional ha rebut crítiques per part dels partits i entitats independentistes a causa dels seus moviments en relació amb el cas Tsunami. La decisió d’imputar a 12 persones pel delicte de terrorisme, incloent-hi el president a l’exili Carles Puigdemont i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, després de tenir la causa adormida des del 2019, ha estat qüestionada. A més, la Fiscalia s’oposa a qualificar les mobilitzacions de Tsunami com a terrorisme, afirmant que com a molt hi ha hagut desordres públics.

Declaracions per videoconferència i accions futures

La magistrada instructora del Suprem, Susana Polo, ha proposat que Carles Puigdemont i el diputat d’ERC Ruben Wagensberg declarin de forma voluntària i per videoconferència la setmana del 17 de juny, ja que es troben a l’estranger. Aquesta decisió ha generat controvèrsia entre les acusacions particulars. D’altra banda, el jutge García-Castellón ha permès als 10 encausats de Tsunami declarar per videoconferència des d’un jutjat de Barcelona, tot i que almenys quatre d’ells es troben a Suïssa per evitar aquesta imputació que consideren política i sense fonaments.

Related posts

Un escenario profesional donde 'Núria Parlon', el 'Consellera d’Terior', está entregando una conferencia de prensa. Ella se encuentra con confianza en un podio adornado con la 'bandera catalana' y la 'bandera española', con un telón de fondo que presenta el emblema del 'gobierno catalán'. La habitación está llena de periodistas, algunos toman notas mientras que otras se centran en sus cámaras, capturando el momento. Parlon está vestido con un traje inteligente y personalizado, exudando autoridad y equilibrio. La iluminación es brillante, destacando su expresión mientras discute temas importantes como 'puertos', 'Aeroports' y 'Videovigilància'. En primer plano, un periodista levanta una mano, lista para hacer una pregunta, mientras que una pantalla grande detrás de su muestra puntos clave de su discurso, incluidas 'Subvenciones' y 'Multirincidència'. La atmósfera es tensa pero profesional, lo que refleja la importancia de los problemas que se abordan.

Noves mesures de seguretat i lleis per afrontar el delicte a Catalunya

En una sala de conferencias de prensa bien iluminada, 'Consellera de Interior' Núria Parlon se encuentra en un podio elegante y moderno adornado con el emblema del Generalitat de Catalunya. Está vestida con un blazer azul marino profesional, su expresión seria pero accesible, mientras se dirige a un grupo diverso de periodistas sentados frente a ella. Detrás de ella, una pantalla grande muestra puntos clave de su discurso en audaz texto blanco contra un fondo azul oscuro. El público es una mezcla de hombres y mujeres, algunos tomando notas mientras que otros sostienen micrófonos para capturar sus palabras. La atmósfera se encarga de anticipación, ya que los reporteros se inclinan hacia adelante, ansiosos por atrapar cada detalle de sus anuncios con respecto a 'puertos', 'aeropuertos' y los próximos 'subvenciones' para los municipios locales. La habitación está decorada con plantas en macetas, agregando un toque de vegetación al entorno formal, mientras que una gran ventana deja en la luz natural, iluminando e

Noves estratègies de seguretat a Catalunya: un futur prometedor

España tiene la tasa de llegada de inmigrantes más alta en Europa. Según el AIREF, 330,000 inmigrantes tienen que llegar un año para mantener el estado de bienestar España se ha convertido en el país europeo con la mayor tasa de llegada de inmigrantes en proporción a su población. Datos recientes del Banco de España indican que, durante 2023, España recibió un flujo migratorio de 24 inmigrantes por mil habitantes. Esta cifra es significativamente más alta que la registrada en otros países como Francia o (8k, mejor calidad, obra maestra, muy detallada: 1.1)

Espanya: Un nou paradigma migratori en la seva evolució demogràfica