El panorama actual: una legislatura marcada per la incertesa
El govern de Salvador Illa es troba en una situació crítica, amb la possibilitat de prorrogar els pressupostos del 2025 cada cop més a l’horitzó. En un context on la incapacitat d’aprovar un pressupost sol ser un indicador de debilitat, l’executiu català es prepara per afrontar un dels seus primers grans esculls.
Històric de prorrogues: un patró preocupant
Catalunya ha experimentat un bloqueig polític persistent que ha portat a la pròrroga dels pressupostos en diverses ocasions. En els darrers dotze anys, s’ha recorregut a aquest mecanisme fins a sis vegades, reflectint una tendència que podria repetir-se amb Illa a la presidència.
El precedent d’Aragonès
L’escenari actual recorda al fracàs del Govern de Pere Aragonès, que va acabar convocant eleccions anticipades després de no aconseguir el suport dels Comuns per aprovar els seus comptes. Aquesta situació ha portat a molts a qüestionar la capacitat del govern actual per evitar un destí similar.
El dilema de les negociacions
Amb mitjans de gener, el consens per als nous pressupostos és inexistent. La consellera d’Economia, Alícia Romero, ha deixat clar que una nova pròrroga és imminent. Salvador Illa, que va ser investit amb un govern minoria, ha intentat establir contactes amb diversos grups, però les converses no han donat fruits.
Estratègies de pacte
Tot i que Illa s’ha mostrat obert al diàleg amb les formacions d’esquerra, la seva aproximació al PP i Junts ha estat limitada, fet que complica l’escenari de consens. La falta d’entesa amb ERC, que encara lluita amb les seves pròpies dinàmiques internes, és un altre obstacle significatiu.
La resposta del govern: un pla B
Davant la imminent pròrroga, el govern està dissenyant un decret llei que permeti incorporar fins a 4.000 milions d’euros als comptes prorrogats. Aquesta solució temporal busca mitigar les conseqüències d’un fracàs que no només afecta l’executiu d’Illa, sinó que també reflecteix la frustració ciutadana envers la incapacitat política de generar consens.
L’impacte social de la inacció política
La situació actual alimenta la desafecció entre la població, que observa com els polítics semblen més interessats en debats sobre salaris i recursos per a assessors que en garantir un pressupost que respongui a les necessitats de la societat. Aquesta desconexió podria tenir conseqüències a llarg termini per a la política catalana.
Reflexió final: un futur incert
Amb la possible setena pròrroga en tretze anys, Catalunya es troba en una cruïlla. La capacitat de l’executiu per superar aquesta crisi pressupostària és crucial no només per a la seva estabilitat, sinó també per a la confiança pública en les institucions. La política catalana haurà de reavaluar les seves prioritats i estratègies per evitar que la frustració ciutadana es converteixi en un problema més gran.