Sol·licitud d’Amnistia
El líder del grup parlamentari d´Esquerra Republicana, Josep Maria Jové, ha sol·licitat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que es consideri l´aplicació de la llei d´amnistia relacionada amb el procés independentista. Segons comunicats del partit, Jové s’oposa que es remeti la norma de l’oblit penal al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
La Posició dels Advocats
Els advocats que representen Jové, Andreu van den Eynde i Ramón Setó, argumenten que no cal plantejar qüestionaments d’inconstitucionalitat ni qüestions prejudicials davant la justícia europea en el context de la causa que involucra dirigents d’ERC en l’organització del referèndum del 1 octubre. Els penalistes assenyalen que les consultes a Europa tenen un objectiu clar: aclarir l’aplicació del dret europeu en casos específics, i ells consideren que no cal en el cas del client.
Reacció al Tribunal Suprem
Aquesta sol·licitud es produeix just després que el Tribunal Suprem anunciés que portaria la llei d’amnistia davant del Tribunal Constitucional, assenyalant que aquesta norma podria contradir principis fonamentals com ara la igualtat i la seguretat jurídica.
Context del Cas
El 9 de juliol, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va determinar que hauria d’aplicar la llei d’amnistia a Josep Maria Jové ia Lluís Salvadó, que enfronta una possible sentència de 7 i 6 anys de presó respectivament, pels delictes de prevaricació i malversació de fons en relació amb lorganització del referèndum. El tribunal va considerar que no hi va haver enriquiment personal a partir de les despeses relacionades, cosa que segons la normativa evita l’eliminació de la responsabilitat penal.
Implicacions de la Legalitat
Tot i la tendència a aplicar la llei d’amnistia, l’alt tribunal va expressar certes
Reserves i Qüestionaments
reserves
sobre la seva legalitat, esmentant la possibilitat de consultar el Tribunal Constitucional o el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ja que percep riscos al voltant de larbitrarietat i la igualtat dels ciutadans davant la llei.
Defensa Sòlida
La defensa de Lluís Salvadó, a càrrec del penalista Josep Riba, també dóna suport a l’aplicació de l’amnistia, argumentant que no hi ha dubtes que la llei s’hauria d’aplicar a tots dos. En aquesta causa també hi ha la consellera de Cultura en funcions, Natàlia Garriga, que s’enfronta a una possible inhabilitació per la seva participació al referèndum.
Aclariments sobre la Llei
Els lletrats de Jové sostenen que els dubtes sobre la inconstitucionalitat de la llei d’amnistia no tenen fonament. Destaquen que la llei és clara i proporciona la seguretat jurídica necessària, d’acord amb allò que assenyala la Comissió de Venècia. També emfatitzen que la llei d’amnistia estableix criteris definits que asseguren la igualtat davant de la llei.
Impacte en Interessos Financers
Finalment, els advocats d’Esquerra Republicana conclouen afirmant que no hi ha cap efecte advers sobre els interessos financers de la Unió Europea en el desenvolupament del cas de l’1 d’octubre. Consideren inadequat fer interpretacions àmplies o especulacions sobre eventuals impactes en aquests interessos, especialment quan aquests supòsits no formen part de lenfocament acusatori específic.