Un cop d’ull al descobriment arqueològic
Un equip d?arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha identificat les restes d?un estable calcinat que data de la segona guerra Púnica al Pirineu. Aquesta troballa, realitzada a Bellver de Cerdanya, revela detalls fascinants sobre la vida en aquesta època tumultuosa.
Un cop d’ull a la vida a l’època de la Segona Guerra Púnica
L’estable cremat a Bellver de Cerdanya, que data de fa 2.200 anys, conté les restes carbonitzades de sis animals, incloent-hi un cavall, quatre ovelles i una cabra. A més, s’han descobert objectes valuosos, com ara un pendent d’or, que proporcionen pistes sobre les activitats econòmiques i la vida quotidiana dels habitants d’aquella època.
Reconstruint l’economia i la vida quotidiana
L’anàlisi de les restes ha permès reconstruir les pautes econòmiques de la comunitat, que incloïen la ramaderia, agricultura, gestió del bosc i mineria. Aquest descobriment revela una societat de l’Edat del Ferro adaptada al seu entorn i capaç d’aprofitar els recursos de les terres altes i d’interactuar amb altres comunitats.
Possible Relació amb la Segona Guerra Púnica
S’especula que la destrucció de l’estable podria estar relacionada amb el pas de l’exèrcit d’Aníbal durant la segona guerra Púnica, encara que la precisió cronològica no és suficient per afirmar-ho amb certesa. Tot i això, la presència d’un incendi generalitzat apunta a una destrucció intencionada, possiblement com a resultat d’un conflicte armat.
Reflexions sobre l’anticipació d’una amenaça
El descobriment d’un pendent d’or amagat suggereix que la població local podria haver anticipat alguna amenaça, possiblement l’arribada d’un enemic. A més, la presència d’un gran nombre d’animals a l’estable indica una possible anticipació de perill.
Col·laboració i Publicació
La investigació, publicada a ‘Frontiers in Environmental Archaeology’, va comptar amb la participació de destacats investigadors de la UAB, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, la Institució Milà i Fontanals del CSIC, la Universitat de Heidelberg i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social.
