Un Canvi d’Enfocament: Matemàtiques a la Política
En un país on sovint s’entrellacen el sentiment i la metafísica, és interessant observar com els números poden oferir una perspectiva diferent. Al referèndum de l’1-O el 2017, 2.044.038 ciutadans van votar a favor de la independència. Posteriorment, als comicis convocats per Rajoy el 21-D, 2.079.350 votants es van inclinar per opcions independentistes, amb 948.233 vots per a Junts, 935.861 per a ERC i 195.246 per a la CUP. A les eleccions del 12-M, el vot independentista va sumar 1.244.162 paperetes. En només set anys, la partitocràcia processista ha experimentat un canvi significatiu, passant d’aparentar compromís a perdre actius i la majoria de vots i escons a la cambra catalana.
Responsabilitat Política i Manca de Resultats
Des del 2017, els partits polítics han tendit a atribuir la manca de resultats a factors externs, evitant assumir responsabilitat per les seves accions. Aquesta actitud es reflecteix en la pèrdua de suport de centenars de milers d’independentistes desil·lusionats amb la manca d’avenços concrets cap a la independència.
Dimissions i Canvis al Lideratge
En un escenari normal, els líders ideològics d’aquest despropòsit, com Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, haurien presentat la dimissió després dels darrers comicis. Tot i això, els números mostren que Puigdemont ha perdut suport i Junqueras ha patit un revés electoral significatiu, però tots dos continuen en els seus rols de lideratge.
Pressió Política i Abstencionisme
L’abstencionisme ha sorgit com una força significativa que reflecteix el cinisme dels líders del procés independentista. Convergència i Esquerra han perdut influència al Parlament i la seva pressió sobre el govern central s’ha reduït, especialment amb la victòria de Salvador Illa i el paper del PSOE a l’amnistia.
Perspectives de futur
Tot i els desafiaments actuals, molts electors catalans continuen recolzant la independència, però qüestionen la viabilitat d’aconseguir-la dins de l’actual sistema de partits. El poder de l’abstencionisme es destaca com una força amorfa i plural que desafia la manipulació política.
El procés independentista no ha arribat al final, sinó que es troba en un nou començament. La supervivència a través de diferents reptes històrics demostra la resiliència de la societat catalana, que enfronta les properes eleccions europees amb una postura d’abstenció.