El dilema del referèndum: un recurs per amagar fracassos

La crisi del processisme: un panorama desolador

Els partits independentistes, ERC i Junts, es troben en una situació complicada, marcada per la divisió interna i una significativa pèrdua de suport. Els seus líders busquen desesperadament maneres de recuperar la confiança del seu electorat davant l’augment de les veus que els acusen de traïdoria envers el Procés.

Diferents veus dins l’independentisme

L’independentisme català presenta dues perspectives contrastades. D’una banda, els puristes sostenen que l’1-O va ser un referèndum legítim i que la responsabilitat dels partits és implementar el mandat popular. De l’altra, hi ha qui argumenta que manca de reconeixement internacional, defensant la necessitat d’iniciar un nou diàleg amb l’Estat per acordar un nou referèndum.

Estratègies similars: ERC i Junts

ERC va ser pionera en distanciar-se del referèndum de l’1-O, apostant per una fase de negociació que porti a un nou referèndum. Junts, que tradicionalment ha defensat la confrontació, ara es troba en una nova fase després del pacte de Carles Puigdemont amb el PSOE, que obre la porta a un referèndum acordat.

L’objectiu comú: ampliar la base independentista

Ambdós partits coincideixen en la necessitat d’ampliar la seva base de suport. ERC busca integrar sectors no estrictament independentistes, mentre que Junts pretén impulsar una legislació sobre el referèndum al Congrés com a solució negociada al conflicte català.

El referèndum: una eina de distracció?

Recentment, tant Oriol Junqueras com Carles Puigdemont han tornat a fer servir el concepte de referèndum com a solució, un recurs que sembla dissimular els fracassos acumulats en les seves respectives gestions. Junqueras, en una entrevista, va reafirmar la importància de la votació com a única via democràtica per resoldre el conflicte, mentre que Puigdemont va insistir en la validesa del dret d’autodeterminació.

Una promesa en decadència

Malgrat les declaracions optimistes, les enquestes reflecteixen un retrocés en el suport al referèndum. La proporció de catalans que s’oposen a un nou referèndum ha baixat dràsticament, la qual cosa disminueix la credibilitat dels seus líders, que semblen cada vegada més lluny de la seva meta.

Reflexions finals sobre el futur de l’independentisme

El referèndum, que abans era un símbol d’esperança, ara es percep com un mecanisme per evitar afrontar la dura realitat del fracàs polític. Amb una base independentista cada vegada més escèptica, els partits processistes s’enfronten a un repte monumental: recuperar la confiança i trobar un camí viable cap a l’autodeterminació.

Related posts

Reflexions sobre la visió feminista radical a Catalunya

El dilema de la longevitat: un regal o una càrrega?

Les Retencions a l’AP-7: Un Anàlisi del 2024