Un estudi revela el perfil dels compradors i les oportunitats de millora de l’equipament municipal
El mercat del Lleó és el mercat municipal de Girona, situat a la plaça Calvet i Rubalcaba, prop del riu Onyar. Va obrir les seves portes el 3 de novembre de 1944 amb el nom de mercat municipal d’abastaments i des de llavors ha estat un punt de referència per a la ciutadania. Actualment, compta amb 59 parades, on es poden trobar productes de qualitat com carn, peix, fruita, verdures, formatges, embotits i altres. Però el mercat del Lleó no només és un lloc on comprar, sinó també un espai amb història i futur, que ha de fer front als nous reptes i oportunitats que li planteja la societat.
Un estudi encarregat per l’Ajuntament
L’anterior equip de govern de l’Ajuntament de Girona, format per Junts i ERC, va encarregar a la consultoria J3B3 un estudi amb l’objectiu de modernitzar el mercat del Lleó més enllà del 2027, quan finalitza la concessió actual. L’estudi, que va tenir un cost de 29.315,31 euros i una subvenció del 80% del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), es va basar en enquestes a 518 veïns i consumidors i a 53 paradistes, entrevistes a experts i sessions de participació a la Mercè. L’estudi es va realitzar entre el 29 de maig i el 3 de juny de l’any passat i va recollir dades sobre el perfil dels compradors, els hàbits de consum, les necessitats i les expectatives dels usuaris i els paradistes, i les propostes de millora de l’equipament.
Els resultats de l’estudi
L’estudi va revelar que el 70% dels clients del mercat del Lleó tenen més de 50 anys, el que indica que hi ha una manca de relleu generacional. A més, el 67% dels compradors són dones, el que mostra una major implicació femenina en la compra de productes frescos. Els dies de més afluència són els divendres i els dissabtes, i el 40,3% dels clients triga menys de 10 minuts a arribar al mercat, que té sis entrades. L’estudi també va estimar que el mercat del Lleó rep 16.515 visites setmanals i 72.000 mensuals, i que té un impacte econòmic anual de 14 milions d’euros. A més, va constatar que el mercat del Lleó té una clientela fidel, ja que el 76% dels compradors hi van cada setmana.
Un projecte de futur per al mercat del Lleó
El mercat del Lleó té un gran potencial per a convertir-se en un espai més atractiu, dinàmic i adaptat als nous temps. Per això, la regidora de Promoció Econòmica, Gemma Geis (Junts), defensa que el mercat del Lleó ha de ser “el que siguem capaços de construir entre tots”. Geis aposta per “obrir el mercat a Girona, a la gent jove i als nous usos de la gent”. Entre les idees que planteja, hi ha la possibilitat de crear unes taquilles perquè els clients puguin recollir la compra quan vulguin o bé uns espais de degustació al voltant del mercat. Però també reconeix que l’edifici actual no facilita que sigui un espai confortable, ja que té problemes de climatització tant a l’hivern com a l’estiu. Per això, anuncia que l’Ajuntament invertirà 175.000 euros aquest any per a fer-hi obres i que també hi ha un projecte d’obra i de climatització previst en el pressupost municipal del 2024. A més, el consistori ha iniciat el procés per a substituir el director del mercat, Narcís Matas, que es va jubilar.
La importància del mercat del Lleó per al comerç local
El mercat del Lleó no només és important per als paradistes que hi treballen, sinó també per al conjunt del comerç local de Girona. Així ho creu la presidenta de l’associació Girona Centre Eix Comercial, Mercè Ramírez de Cartagena, que considera que el mercat del Lleó és “un pulmó que connecta les dues parts comercials, el centre i l’Eixample”. Ramírez opina que el mercat del Lleó s’ha de reactivar i donar-li un aire més modern sense perdre l’essència. Com a exemples a seguir, esmenta el mercat d’Olot, que s’ha renovat recentment i ha revitalitzat tot el seu entorn, i el de Tolosa de Llenguadoc, on hi ha locals de restauració fora del recinte de compra on es poden degustar els productes del mercat. Els botiguers de Girona són un dels col·lectius que han participat en el procés participatiu per a l’elaboració de l’estudi, juntament amb l’Escola d’Hostaleria i Turisme, el Gremi de Carnissers i Xarcuters Artesans de les Comarques Gironines i el deganat de Turisme de la Universitat de Girona, entre altres agents.