El Senat i els senadors per designació autonòmica

un grup d'homes asseguts en una habitació amb papers davant d'ells i un micròfon al mig, Edi Rama, pantalla panoràmica, una foto microscòpica, neoisme

El funcionament del Senat

El Senat és una institució que pot resultar desconeguda per a molts ciutadans. A diferència del Congrés dels Diputats, el Senat no té tant de protagonisme mediàtic. Tot i això, compleix un paper important en el sistema polític espanyol.

El Senat està compost per 266 senadors, la majoria dels quals són elegits mitjançant sufragi universal i directe. No obstant això, hi ha un grup més reduït de senadors que són designats pels parlaments autonòmics. Aquests senadors per designació autonòmica representen les diferents comunitats autònomes dEspanya.

Els senadors per designació autonòmica

Dels 266 senadors, 58 són designats pels parlaments autonòmics. La fórmula per triar-la és la següent: cada comunitat autònoma té dret a un senador fix, ia més es designa un senador addicional per cada milió d’habitants del seu territori.

És important destacar que aquests senadors per designació autonòmica no són elegits directament per la població, sinó pels representants polítics que sorgeixen de les eleccions autonòmiques. Per tant, la vostra elecció és indirecta.

El paper del Senat

El Senat té diverses funcions al sistema polític espanyol. Entre elles hi ha la representació territorial, la participació en l’elaboració de lleis i la fiscalització del Govern.

Pel que fa a la representació territorial, el Senat garanteix la presència de totes les comunitats autònomes a l’àmbit legislatiu. A més, exerceix un paper important en l’aprovació de lleis, ja que ha de donar el vistiplau a les propostes legislatives abans que siguin promulgades.

Finalment, el Senat també té la funció de fiscalitzar el Govern. Això vol dir que pot controlar i supervisar les accions del Govern, assegurant que s’ajustin a la legalitat i responguin als interessos de la ciutadania.

Related posts

Un escenario profesional donde 'Núria Parlon', el 'Consellera d’Terior', está entregando una conferencia de prensa. Ella se encuentra con confianza en un podio adornado con la 'bandera catalana' y la 'bandera española', con un telón de fondo que presenta el emblema del 'gobierno catalán'. La habitación está llena de periodistas, algunos toman notas mientras que otras se centran en sus cámaras, capturando el momento. Parlon está vestido con un traje inteligente y personalizado, exudando autoridad y equilibrio. La iluminación es brillante, destacando su expresión mientras discute temas importantes como 'puertos', 'Aeroports' y 'Videovigilància'. En primer plano, un periodista levanta una mano, lista para hacer una pregunta, mientras que una pantalla grande detrás de su muestra puntos clave de su discurso, incluidas 'Subvenciones' y 'Multirincidència'. La atmósfera es tensa pero profesional, lo que refleja la importancia de los problemas que se abordan.

Noves mesures de seguretat i lleis per afrontar el delicte a Catalunya

En una sala de conferencias de prensa bien iluminada, 'Consellera de Interior' Núria Parlon se encuentra en un podio elegante y moderno adornado con el emblema del Generalitat de Catalunya. Está vestida con un blazer azul marino profesional, su expresión seria pero accesible, mientras se dirige a un grupo diverso de periodistas sentados frente a ella. Detrás de ella, una pantalla grande muestra puntos clave de su discurso en audaz texto blanco contra un fondo azul oscuro. El público es una mezcla de hombres y mujeres, algunos tomando notas mientras que otros sostienen micrófonos para capturar sus palabras. La atmósfera se encarga de anticipación, ya que los reporteros se inclinan hacia adelante, ansiosos por atrapar cada detalle de sus anuncios con respecto a 'puertos', 'aeropuertos' y los próximos 'subvenciones' para los municipios locales. La habitación está decorada con plantas en macetas, agregando un toque de vegetación al entorno formal, mientras que una gran ventana deja en la luz natural, iluminando e

Noves estratègies de seguretat a Catalunya: un futur prometedor

España tiene la tasa de llegada de inmigrantes más alta en Europa. Según el AIREF, 330,000 inmigrantes tienen que llegar un año para mantener el estado de bienestar España se ha convertido en el país europeo con la mayor tasa de llegada de inmigrantes en proporción a su población. Datos recientes del Banco de España indican que, durante 2023, España recibió un flujo migratorio de 24 inmigrantes por mil habitantes. Esta cifra es significativamente más alta que la registrada en otros países como Francia o (8k, mejor calidad, obra maestra, muy detallada: 1.1)

Espanya: Un nou paradigma migratori en la seva evolució demogràfica