El Tribunal Suprem s’oposa a l’aplicació de la Llei d’Amnistia
Recentment, el Tribunal Suprem ha pres la decisió d’oposar-se a l’aplicació de la llei d’amnistia als líders del procés que ja han estat condemnats per organitzar el referèndum de l’1-O. Aquesta mesura també inclou mantenir les ordres de detenció a Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig.
Joaquín Urías, exlletrat del Tribunal Constitucional, ha expressat la seva opinió sobre aquesta decisió, i ha destacat que el tribunal no serà el recurs per a la llei que busca reparar la persecució judicial a l’independentisme. Urías emfatitza que aquesta determinació marca la fi de l’amnistia, i assenyala que els jutges del Suprem estan convençuts que la seva funció implica reinterpretar les lleis de la manera més convenient al seu ideal d’Espanya i relació amb l’independentisme.
El Paper del Tribunal Constitucional
Uries també aborda el paper del Tribunal Constitucional, explicant que si bé està per sobre del Tribunal Suprem, la seva funció no és aplicar les lleis, sinó interpretar la Constitució. Tot i que els líders del procés podrien presentar un recurs d’empara davant del Constitucional, aquest tribunal no determinarà l’aplicació de la llei d’amnistia, sinó si s’han vulnerat drets constitucionals.
En relació amb la decisió del Constitucional en altres casos, Urías destaca que aquest tribunal pot anul·lar resolucions i sol·licitar al Tribunal Suprem que emeti noves decisions, cosa que podria prolongar el procés durant diversos anys.
Impacte a la Relació Política i la Crisi Constitucional
La decisió del Tribunal Suprem també planteja interrogants sobre el seu impacte en la relació de Pedro Sánchez amb Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, així com la possibilitat d’investir Salvador Illa com a president de la Generalitat. Uria suggereix que aquesta determinació busca bloquejar l’amnistia i dinamitar la legislatura espanyola, amb l’objectiu de generar tensions entre el govern i l’independentisme.
Pel que fa als àudios filtrats del jutge Aguirre, Urías comenta que aquests revelen la intenció d’anul·lar l’amnistia i soscavar el govern de Pedro Sánchez. Tot i això, assenyala que no és sorprenent, ja que considera que aquest tipus d’actituds són habituals en el col·lectiu de jutges.
Imparcialitat dels Tribunals
Pel que fa a la imparcialitat dels tribunals, Urías destaca que si bé el Tribunal Constitucional és el tribunal amb menys motius per dubtar de la seva imparcialitat, els tribunals ordinaris, inclòs el Suprem, podrien ser percebuts com a menys imparcials a causa de la manera com es seleccionen els magistrats.
En resum, la decisió del Tribunal Suprem en relació amb la llei d’amnistia planteja interrogants importants sobre el sistema judicial espanyol, la seva relació amb el poder polític i el seu impacte en la situació política a Catalunya.