El líder ultradretà Geert Wilders renuncia a la seva aspiració de convertir-se en el primer ministre dels Països Baixos a causa de la manca de suport de possibles socis de coalició.
Wilders prioritza l’amor pel seu país i votants
Geert Wilders, líder de l’ultradretà Partit per la Llibertat (PVV), va sorprendre els Països Baixos en quedar primer a les eleccions de l’any passat. Tot i això, ha reconegut que no serà el pròxim primer ministre pel fet que els seus possibles socis de coalició no li brinden el seu suport. Wilders va declarar: “Només puc ser primer ministre si tots els partits de la possible coalició ho volen. No és el cas”. Va afegir que el seu amor pel seu país i els seus votants és més gran i més important que la seva pròpia posició. Encara que no serà primer ministre aquesta vegada, Wilders va expressar la seva determinació de convertir-se en el líder del país en el futur, amb el suport d’encara més holandesos.
El partit ultra PVV i les negociacions de coalició
El partit ultra PVV va obtenir 37 escons a les eleccions del novembre, molt més del previst. No obstant això, això és lluny de la majoria al Parlament de 150 escons. Des de llavors, el PVV ha mantingut converses exploratòries de coalició amb tres possibles aliats de dretes. Tot i que hi ha hagut diferències en les postures, la negativa de Wilders a acceptar algunes de les promeses més extremes del manifest ha portat a la retirada de mesures anticonstitucionals.
L’obstacle insalvable de convertir-se en primer ministre
Tot i el seu èxit electoral, la possibilitat que Geert Wilders es converteixi en primer ministre s’ha vist obstaculitzada per la manca de suport de possibles socis de coalició. Un dels socis, el recentment format NSC, ha declarat que no entraria en una coalició formal. Les converses han estat descrites com a caracteritzades per “verí, tisorades mutus i xafarderies”. Davant d’aquesta situació, Wilders ha pres la decisió de renunciar a la seva aspiració de ser primer ministre.
El futur de les negociacions de coalició
L’anunci de Wilders es produeix just abans que l’intermediari que facilita les negociacions de coalició presenti un informe sobre l’estat de les mateixes. S’especula sobre la possibilitat d’un govern tecnocràtic i la formació d’un gabinet “extraparlamentari”. En aquest escenari, els líders dels partits romandrien al parlament i no s’unirien al nou govern, que estaria format per polítics experimentats i possiblement experts aliens a la política.