Investigació de crims del franquisme: La Fiscalia manté la seva posició

La Fiscalia defensa la investigació dels crims del franquisme

La Fiscalia manté la seva posició ferma en la investigació dels crims comesos durant el règim del franquisme. Un fiscal de Barcelona ha emès una opinió favorable perquè es tramiti la querella per tortures a la Prefectura Superior de la Policia de la Via Laietana, presentada pels germans bessons Maribel i Pepus Ferrándiz als jutjats de Barcelona a finals de 2023. El magistrat de Barcelona ha sol·licitat l’opinió del ministeri públic per prendre una decisió, i el fiscal del cas, en coordinació amb la Fiscalia de Memòria Democràtica, ha instat al magistrat a investigar aquests fets.

Context de la investigació

La querella dels germans Ferrándiz és la segona presentada als jutjats de Barcelona després de l’aprovació de la llei espanyola de Memòria Democràtica 20/2022, que permet la investigació dels crims del franquisme. Aquesta acció s’emmarca en un context més ampli de defensa dels drets humans i la memòria històrica.

Reaccions anteriors i actuals

Anteriorment, el sindicalista Carles Vallejo va ser el primer a portar els seus torturadors de la comissaria de Via Laietana a la justícia després de l’aprovació de la llei de Memòria. Tot i això, la titular del jutjat d’instrucció 18 va desestimar la seva querella, argumentant la vigència de la llei d’Amnistia de 1977. Ara, la Fiscalia defensa que la Llei de Memòria Democràtica supera la jurisprudència existent i ordena investigar els delictes comesos durant la dictadura de Franco.

Querella contra agents de la policia espanyola

La querella dels germans Ferrándiz es dirigeix contra quatre agents de la policia espanyola, acusant-los de tortures durant la seva detenció el 1971. Aquesta acció busca fer justícia i posar de manifest els abusos comesos durant aquell període.

Reivindicacions i suport

La querella dels germans Ferrándiz s’emmarca en la campanya unitària Via Laietana 43: fem justícia, fem memòria, que demana que la comissaria deixi de ser un espai policial per convertir-se en un centre de memòria i d’interpretació de la tortura i la repressió. Diverses entitats i personalitats, com Òmnium Cultural i el Premi Nobel de la Pau, Adolfo Pérez Esquivel, donen suport a aquesta iniciativa.

Related posts

Un Sant Jordi de Diàleg i Esperança: Reflexions del President Illa

Descobreix llibres inexplorats per Sant Jordi: Alternatives a les recomanacions convencionals

Catalunya davant un futur incert: la necessitat de revitalitzar la natalitat