Un canvi de rumb el 2017
Jaume Alonso-Cuevillas (Barcelona, 1961) va viure un punt d’inflexió el setembre del 2017. El referèndum de l’1-O s’acostava i el Govern tenia molts interrogants sobre les possibles repercussions penals que podien patir els impulsors de la consulta. Cuevillas, professor de Dret Processal, va ser cridat a Palau per resoldre els dubtes dels consellers de Junts pel Sí. No ho sabia encara, però aquell va ser l’inici d’una trajectòria com a advocat de referència del procés.
De la defensa als tribunals a la candidatura al Parlament
Aquella experiència el va portar a entrar en el món de la política i a acabar -de moment- aquest dimarts, quan va anunciar al grup parlamentari de Junts que renunciava a l’acta perquè no podia compaginar la tasca a la cambra amb la del seu despatx, ubicat a la part alta de Barcelona. Feia setmanes que havia pres la decisió -en un encontre casual al Parlament li va dir al president de la Generalitat, Pere Aragonès- i els seus companys observaven que la seva assistència a la cambra era cada cop més escassa. Formalment integrat en el nucli dur de Laura Borràs, Cuevillas era un dels pocs dirigents de Junts que havia defensat el pragmatisme amb els fets.
Un gest de coherència que el va allunyar de la mesa
L’exemple més destacat és quan va deixar la mesa del Parlament -on va arribar per sol·licitud expressa de Borràs quan va ser triada presidenta de la cambra, després de les eleccions catalanes del 2021- perquè no estava d’acord amb tramitar resolucions relacionades amb el rei o a favor de l’autodeterminació. “Hem de permetre que ens inhabilitin sense pena ni glòria per una tonteria?”, es va plantejar en una entrevista a Vilaweb. Aquesta frase és, possiblement, el millor resum de la trajectòria d’un professional de llarg recorregut -hi ha penalistes de prestigi a la ciutat que el recorden dient-se Jaime i amb una polsera de la bandera espanyola al canell-, degà del Col·legi d’Advocats entre el 1997 i el 2005, i hàbil a l’hora de combinar laurisme i pragmatisme.
La seva vinculació amb Puigdemont i Borràs
La reunió a Palau del setembre del 2017 va ser el primer pas per pujar a primera línia, on es va consolidar en un moment en què la política es narrava més des dels tribunals que des dels parlaments, vigent com era la repressió. Com a primer advocat de Carles Puigdemont va tenir una gran presència mediàtica, acompanyat d’un llenguatge senzill però rigorós, amb un sentit de l’humor fi -tant en públic com en privat-, i alhora també va assumir el primer tram de la defensa de presos polítics de Junts. Va ser a l’Audiència Nacional, per exemple, el dia que van empresonar la meitat del Govern que va optar per no anar a l’exili. També en els primers compassos de l’aventura belga de Puigdemont, quan va aconseguir no ser extradit.
Amb el pas del temps, però, va anar perdent protagonisme en favor de Gonzalo Boye, l’ubiquista advocat xilè que tant pot presentar recursos davant la justícia europea com negociar l’amnistia amb el PSOE. El verí de la política es va anar fent gran en Cuevillas, que aspirava a ser eurodiputat de Junts i es va acabar conformant amb presentar-se a les eleccions espanyoles del 2019, primer per Girona i després, en la repetició dels comicis, com a número tres de Borràs per Barcelona. El viatge a Madrid va fer que establís llaços amb l’ara presidenta de Junts, i va ser clau perquè es presentés a les primàries per acompanyar-la a la candidatura a la Generalitat del 2021. Va quedar tercer en la votació interna, senyal de la seva popularitat.
Un personatge carismàtic i amb sentit de l’humor
Una popularitat que ja era evident als mítings, on parlava amb un somriure irònic de l’efecte JACS, acrònim de les seves inicials, i que bona part del públic assistent equiparava amb aquell anunci de colònia amb un vestit de làtex i una cremallera com a protagonistes. Presentava llibres acompanyat de l’expresident Quim Torra, era reclamat al territori per fer xerrades i, en dies assenyalats, se’l podia veure portant una corbata groga i, durant la pandèmia, una mascareta del mateix color. Un cop dimitit de la mesa del Parlament, la seva influència va anar disminuint, però continuava tenint-se sobre el grup de diputats propers a Borràs. A Cristina Casol, ara al grup mixt, se l’havia sentit als passadissos dir que ella votava “el que deia Cuevillas”.
Un comiat que reflecteix el moment del procés
La marxa d’un dels advocats estrella del procés il·lustra, també, el moment que viu el procés, desorientat després d’aconseguir una majoria del 52% que no ha estat operativa i estrangulat per la relació esbiaixada entre ERC i Junts. Cuevillas, que es prodigava sovint als mitjans, ja no hi sortia tant pel simple fet que el món que el va catapultar -la lluita contra la repressió- també s’ha anat apagant. En les últimes setmanes els seus companys el trobaven a faltar al Parlament, i fins i tot va faltar al sopar de Nadal del grup de Junts. Ja era qüestió de temps que ho deixés estar.