Petició de debat multilingüe
El partit Junts per Catalunya ha enviat una sol·licitud a Radiotelevisió Espanyola (RTVE) perquè el debat del proper 6 de juny, en el marc de les eleccions europees, se celebri en català, èuscar i gallec. Aquesta petició ressalta la importància de la diversitat lingüística i cultural de l’Estat, buscant garantir que el català tingui un estatus equitatiu amb el castellà a la televisió pública estatal.
La carta, enviada pel director de campanya de la candidatura liderada per Toni Comín, Aleix Sarri, al director de Continguts Informatius de RTVE, Josep Vilar Grebol, subratlla que Comín es troba a l’exili, i serà Sarri qui participi al debat com el número 3 de la candidatura.
Inclusió del basc i gallec
A més de la sol·licitud per a l’ús del català, Junts per Catalunya també ha sol·licitat que l’euskera i el gallec, com a llengües oficials de l’Estat, siguin presents al debat. Aquesta iniciativa cerca promoure la participació multilingüe i la representació de la diversitat lingüística en un esdeveniment d’importància política.
Posicionament sobre l’amnistia i els objectius electorals
Toni Comín, candidat de Junts per Catalunya per a les eleccions europees, ha expressat la seva opinió sobre la manifestació del Partit Popular contra l’amnistia, qualificant-la de ‘surrealista’. Comín també ha defensat l’amnistia al procés que serà aprovada pel Congrés, considerant-la legítima i necessària.
Pel que fa als seus objectius electorals, Comín ha manifestat la seva intenció d’obtenir tres eurodiputats a les eleccions europees, destacant que les enquestes els atorguen almenys dos diputats. A més, ha emfatitzat la importància de la lluita contra el canvi climàtic i la reforma de la Unió Europea com a prioritats de la seva candidatura.
Postura sobre reconeixements internacionals
Junts per Catalunya ha celebrat el reconeixement de l’Estat espanyol a l’Estat palestí, tot i que ha criticat la postura del Govern per no reconèixer Kosovo com a estat ni l’autodeterminació del Sàhara Occidental. A més, han expressat el seu suport a Ucraïna davant de la invasió russa, defensant el dret del país a defensar-se i condemnant les accions de Rússia com a violacions del dret internacional i crims de guerra.
