Un símbol de resistència
Des del mateix moment de la seva execució a garrot vil, la figura de Salvador Puig Antich va quedar arrelada en l’imaginari col·lectiu. Des d’aleshores, ara fa 50 anys, primer de manera encara mig clandestina, i poc a poc cada cop més present, el seu nom, l’itinerari vital i, sobretot, la mort cruel sota les urpes de la dictadura es van convertir en un símbol, una icona i en alguns moments, fins i tot en un mite amb una potent càrrega històrica.
Un personatge gairebé familiar
Puig Antich presentava tots els ingredients per convertir-se en una icona: la generositat idealista, la joventut, l’autenticitat, l’epopeia de la lluita contra el franquisme, la serenor amb què va enfrontar-se el destí fatal. A més, Salvador va morir víctima d’una dictadura que agonitzava però que estava disposada a morir matant. El component de revenja explícita d’un règim que havia patit el cop de l’atemptat contra Carrero van fer encara més injusta la brutal execució a garrot.
Present en la cultura i les arts
Des d’aleshores, Puig Antich ha estat present, com un personatge gairebé familiar per molta gent. Impressiona comprovar la seva presència en molts àmbits de la cultura i les arts.
Present en el vers i la cançó
Sens dubte, el poema més conegut inspirat en l’assassinat legal de Puig Antich és el de Vicent Andrés Estellés. És un llarg poema, titulat així, Puig Antich, escrit sota l’impacte de l’execució. La cançó Margalida, de Joan Isaac, del 1976, és el gran tema musical vinculat a Puig Antich.
La pel·lícula Salvador (2006)
La pel·lícula Salvador, dirigida per Manuel Huerga, va suposar la irrupció ambiciosa del cas a la gran pantalla i va contribuir a donar a conèixer aquell episodi històric a una generació que no havia viscut el franquisme.
Una bibliografia cada cop més farcida
Des d’aleshores s’ha publicat una bibliografia que ja comença a ser rellevant. A banda de l’esmentat llibre d’Escribano, cal recordar La torna de la torna (Empúries, 1985), una investigació del cas signat pel nom col·lectiu Carlota Tolosa.
Joan Miró i l’esperança
Hi ha un fil directe que lliga la mort de Puig Antich amb el pintor Joan Miró. Des de finals dels 60, l’artista estava treballant en una obra inspirada en el sentiment que sentien els qui eren condemnats a mort a Espanya i esperaven la seva sort aferrats a l’última esperança d’un indult.
