La llei d’amnistia és viable segons la Comissió de Venècia, però qüestiona la seva urgència i els seus criteris

Un informe preliminar avala la constitucionalitat de la norma, però recomana més diàleg i participació

La Comissió de Venècia, l’òrgan consultiu del Consell d’Europa en matèria constitucional, ha emès un informe preliminar sobre la llei d’amnistia que es tramita al Parlament de Catalunya. En el document, la Comissió considera que la norma és viable i no vulnera la separació de poders. No obstant això, també fa una sèrie d’observacions i recomanacions sobre el procediment, els criteris i l’abast de la llei, que considera que poden millorar la seva legitimitat i proporcionalitat.

L’informe preliminar es debatrà els dies 15 i 16 de març en una reunió de la Comissió de Venècia, on es podran introduir esmenes i canvis. Després, el text definitiu s’haurà de votar en el plenari de l’organisme europeu.

La Comissió de Venècia defensa la constitucionalitat de les amnisties, però deixa la decisió al Tribunal Constitucional

La Comissió de Venècia recorda que les amnisties són mesures que s’han d’ajustar a la Constitució i que el control de la seva constitucionalitat correspon als òrgans i procediments establerts pel dret intern i internacional, especialment el dret dels drets humans. En aquest sentit, la Comissió no entra a valorar la compatibilitat de la llei d’amnistia amb el dret de la Unió Europea, ni tampoc la seva conformitat amb la Constitució espanyola, ja que aquesta és una competència del Tribunal Constitucional.

La Comissió de Venècia reconeix que les amnisties solen tenir com a motiu la reconciliació social i política, que són objectius legítims, però que requereixen un procés que es basi en la inclusió, la participació, un calendari adequat i debats públics. Per això, la Comissió qüestiona la conveniència de tramitar la llei d’amnistia per la via d’urgència, ja que això pot afectar la seva transparència i acceptació social, tenint en compte les conseqüències de llarg abast i la naturalesa sovint controvertida d’aquestes lleis.

La Comissió de Venècia demana que els criteris de la llei d’amnistia no siguin personalitzats ni arbitraris

La Comissió de Venècia assenyala que les amnisties són mesures impersonals que s’apliquen a totes les persones o a determinades categories de persones, i que per tant, els criteris que les defineixen no han de ser personalitzats ni arbitraris. La Comissió insisteix que les amnisties han de tenir un objectiu legítim en interès de la comunitat, i que en aquest cas, la unitat nacional i la reconciliació social i política poden ser objectius legítims. No obstant això, la Comissió també exigeix que la proporcionalitat impliqui que, en cada cas concret, l’amnistia proposada sigui un mitjà adequat per a assolir finalment la unitat i la reconciliació.

La Comissió de Venècia constata que el projecte de llei d’amnistia s’ha presentat amb una consulta limitada del públic, de les parts interessades i d’altres institucions de l’Estat, provocant una profunda i virulenta divisió en la classe política, en les institucions, en les autoritats espanyoles i en la societat. Per això, la Comissió encoratja a prendre el temps necessari per a establir un diàleg significatiu en un esperit de cooperació lleial entre les institucions de l’Estat i l’oposició, amb la finalitat d’aconseguir la reconciliació social i política.

La Comissió de Venècia fa tres recomanacions sobre l’àmbit material i temporal de la llei d’amnistia

La Comissió de Venècia fa tres recomanacions específiques sobre l’àmbit material i temporal de la llei d’amnistia. En primer lloc, recomana definir de forma més precisa l’àmbit material i temporal d’aplicació de la norma, per a fer més previsibles els efectes de la llei. En segon lloc, demana que s’estableixi un nexe casual més estret entre les consultes sobiranistes del 9 de novembre i l’1 d’octubre de 2017, la seva preparació o les seves conseqüències, i els actes de malversació i corrupció. En un tercer lloc, l’organisme recomana eliminar els criteris de la sentència ferma per a l’exclusió dels delictes de terrorisme.

Related posts

Un Sant Jordi de Diàleg i Esperança: Reflexions del President Illa

Descobreix llibres inexplorats per Sant Jordi: Alternatives a les recomanacions convencionals

Catalunya davant un futur incert: la necessitat de revitalitzar la natalitat