Rebuig a investigar els crims i les tortures del règim franquista
A l’Estat espanyol, la investigació dels crims i les tortures comesos durant el règim franquista continua sent un tema controvertit. Recentment, el titular del jutjat d’instrucció 3 de Barcelona, el magistrat Gonzalo de Dios Hoyo, ha rebutjat admetre a tràmit la querella presentada pels germans bessons Maribel i Pepus Ferrándiz contra agents de la Brigada Político-Social per tortures a la Prefectura de la Via Laietana el 1971. Malgrat la sol·licitud de la Fiscalia de Barcelona i el suport de la fiscal de sala de Drets Humans i Memòria Democràtica, Dolores Delgado, el magistrat ha argumentat que la vigència de la llei d’amnistia de 1977, que extingeix tota responsabilitat penal comesa durant la dictadura, és l’obstacle principal per dur a terme aquesta investigació (https://www.softcatala.org/resum-de-textos-en-catala/).
Reaccions i recursos legals
La Fiscalia de Barcelona ja ha presentat recurs a l’Audiència de Barcelona contra la resolució d’arxivament, amb l’objectiu d’investigar les tortures denunciades. Aquesta no és la primera vegada que una querella relacionada amb els crims del règim franquista és rebutjada per un magistrat de Barcelona. La llei de memòria democràtica, tot i ser una eina clau per a la reivindicació de la justícia, no ha derogat la llei d’Amnistia de 1977, fet que ha generat controvèrsia i ha impedit la investigació d’aquests crims (https://www.softcatala.org/resum-de-textos-en-catala/).
Delictes que no prescriuen
Des d’Iridia, l’organització que ha presentat les dues querelles, s’ha defensat afirmant que els crims de lesa humanitat mai prescriuen. No obstant això, la magistrada que va desestimar una altra querella ha argumentat que els fets denunciats estan prescrits i amnistiats, ja que el delicte de tortura no existia en aquella època. Això ha generat un debat sobre la necessitat de derogar l’amnistia de 1977 pels crims exclosos de responsabilitat, una demanda que ha estat recolzada per organitzacions de drets humans internacionals (https://www.softcatala.org/resum-de-textos-en-catala/).
Repercussions polítiques
La resposta de l’Audiència de Barcelona i la consideració de la nova llei en aquests casos són aspectes que es vigilen de prop. Mentre la Fiscalia de Memòria Democràtica defensa la nova norma com a garantia del dret de les víctimes a conèixer la veritat, el govern espanyol ha anunciat que presentarà recurs al Tribunal Constitucional contra l’ofensiva de Vox i el PP per derogar aquesta norma, allà on governen (https://www.softcatala.org/resum-de-textos-en-catala/).