La repercussió política dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils

La comissió d’investigació al Congrés

Després de llargues reclamacions, la comissió d’investigació al Congrés sobre els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils s’ha constituït i ha començat a posar-se en marxa. Els diferents grups parlamentaris han presentat els seus plans de treball, i s’espera que la comissió debati aquestes propostes en els propers dies.

Els objectius de les formacions polítiques

Els partits ERC i Junts han mostrat una certa unitat estratègica en els objectius i mètodes que volen aplicar a la comissió. Els documents presentats pels dos grups posen èmfasi en la necessitat de conèixer la veritat sobre les víctimes més enllà de la veritat judicial, així com d’esclarir les possibles responsabilitats polítiques derivades dels atemptats.

La relació de l’imam de Ripoll amb el CNI

Tant ERC com Junts posen l’accent en la relació de l’imam de Ripoll, Abdelbaky Es Satty, amb el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Exigeixen la desclassificació dels documents que es troben en mans del CNI sobre els atemptats i sobre l’activitat a Espanya d’Abdelbaky Es Satty.

Plans de treball i prioritats

Els plans de treball dels grups parlamentaris posen com a prioritat desembrollar la figura de l’imam. Així, es reclama analitzar les incongruències detectades sobre la identificació de les restes d’Es Satty, així com conèixer amb detall la relació de l’imam amb el CNI i les actuacions del Ministeri de l’Interior en relació amb Es Satty.

Altres objectius i mesures

Els partits també inclouen en els seus plans de treball la proposta de mesures de prevenció i control dels informants de la policia i els serveis d’intel·ligència, així com la necessitat d’aclarir les errades en la cadena de comunicació i coordinació entre les forces policials en relació amb l’imam de Ripoll.

Related posts

Un escenario profesional donde 'Núria Parlon', el 'Consellera d’Terior', está entregando una conferencia de prensa. Ella se encuentra con confianza en un podio adornado con la 'bandera catalana' y la 'bandera española', con un telón de fondo que presenta el emblema del 'gobierno catalán'. La habitación está llena de periodistas, algunos toman notas mientras que otras se centran en sus cámaras, capturando el momento. Parlon está vestido con un traje inteligente y personalizado, exudando autoridad y equilibrio. La iluminación es brillante, destacando su expresión mientras discute temas importantes como 'puertos', 'Aeroports' y 'Videovigilància'. En primer plano, un periodista levanta una mano, lista para hacer una pregunta, mientras que una pantalla grande detrás de su muestra puntos clave de su discurso, incluidas 'Subvenciones' y 'Multirincidència'. La atmósfera es tensa pero profesional, lo que refleja la importancia de los problemas que se abordan.

Noves mesures de seguretat i lleis per afrontar el delicte a Catalunya

En una sala de conferencias de prensa bien iluminada, 'Consellera de Interior' Núria Parlon se encuentra en un podio elegante y moderno adornado con el emblema del Generalitat de Catalunya. Está vestida con un blazer azul marino profesional, su expresión seria pero accesible, mientras se dirige a un grupo diverso de periodistas sentados frente a ella. Detrás de ella, una pantalla grande muestra puntos clave de su discurso en audaz texto blanco contra un fondo azul oscuro. El público es una mezcla de hombres y mujeres, algunos tomando notas mientras que otros sostienen micrófonos para capturar sus palabras. La atmósfera se encarga de anticipación, ya que los reporteros se inclinan hacia adelante, ansiosos por atrapar cada detalle de sus anuncios con respecto a 'puertos', 'aeropuertos' y los próximos 'subvenciones' para los municipios locales. La habitación está decorada con plantas en macetas, agregando un toque de vegetación al entorno formal, mientras que una gran ventana deja en la luz natural, iluminando e

Noves estratègies de seguretat a Catalunya: un futur prometedor

España tiene la tasa de llegada de inmigrantes más alta en Europa. Según el AIREF, 330,000 inmigrantes tienen que llegar un año para mantener el estado de bienestar España se ha convertido en el país europeo con la mayor tasa de llegada de inmigrantes en proporción a su población. Datos recientes del Banco de España indican que, durante 2023, España recibió un flujo migratorio de 24 inmigrantes por mil habitantes. Esta cifra es significativamente más alta que la registrada en otros países como Francia o (8k, mejor calidad, obra maestra, muy detallada: 1.1)

Espanya: Un nou paradigma migratori en la seva evolució demogràfica