Un estudi de la Fundació ”la Caixa” analitza la violència en les relacions sentimentals entre joves de 14 a 17 anys
Un nou article d’investigació publicat per l’Observatori premium.cat de la Fundació ”la Caixa” revela que el 10,1% dels adolescents d’aquesta franja d’edat han sofert conductes de control per part de les seves parelles, però que aquesta xifra és gairebé el doble en el cas de les noies (13,3%) que en el dels nois (7,1%). Aquestes conductes de control inclouen limitar les relacions de la parella amb altres persones, impedir-li sortir amb els seus amics o amigues o revisar-li el mòbil, entre altres. L’article forma part d’una recerca més àmplia que es presentarà properament.
L’article també mostra que el 13,6% dels joves han patit algun tipus de violència en les seves relacions de parella, mentre que el 4,8% admeten haver-la exercit contra la seva parella. La violència de control és la forma més freqüent de violència tant des de la perspectiva de les víctimes com des de la dels agressors (el 3%).
Les noies pateixen més agressions físiques i sexuals que els nois
L’estudi també analitza altres tipus de violència en les relacions de parella adolescents, com les agressions físiques i sexuals. El 4,1% dels adolescents han rebut agressions físiques de les seves parelles, sent el percentatge similar entre noies (3,6%) i nois (4,5%). En canvi, les agressions sexuals afecten més les noies (6,6%) que els nois (2,1%). Així, el 16,9% de les noies han sofert violència d’algun tipus en les seves relacions de parella, mentre que en el cas dels nois és el 10,5%.
La violència bidireccional és més comuna en les parelles adolescents que en les adultes
L’article, dirigit pels investigadors Noemí Pereda, Marta Codina i Diego A. Díaz-Faes, de la Universitat de Barcelona, no només estudia la violència en les relacions de parella des de la visió de les víctimes, sinó també des de la dels que la practiquen. Per això, s’han examinat les respostes d’una mostra representativa de 4.004 joves escolaritzats, dels quals el 51,2% són noies; el 46,2% nois i el 0,9% es va identificar com altres.
Els resultats indiquen que el 4,8% dels joves reconeixen haver exercit violència contra la seva parella, sent el 4,2% noies i l’1,9% nois. Pel que fa a la violència de control, la reconeixen el 3,3% de les noies i l’1,1% dels nois. Pel que fa a les agressions físiques, la reconeixen el 0,9% dels nois i el 0,3% de les noies. Així, el 6,6% de les noies i el 3,1% dels nois admeten haver practicat algun tipus de violència sobre la seva parella. A més, el 2,9% dels joves afirmen haver estat alhora víctimes i agressors de violència, un 4% de les noies i un 1,8% dels nois.
L’article assenyala que, encara que les noies reporten una taxa més alta com a víctimes de conductes de control, també declaren que controlen en bona mesura les seves parelles. “Aquest resultat, que pot semblar paradoxal, es troba en altres investigacions prèvies i s’explica pel model educatiu que ha predominat en els últims anys respecte a la violència en les parelles adolescents i que ha fet que moltes noies siguin més conscients d’aquestes conductes”, explica Pereda. I afegeix que “és possible que els nois reportin menys les seves conductes d’agressió a causa del rebuig premium.cat més fort que reben quan diuen que les fan”.
Els investigadors conclouen que, malgrat que l’avaluació de la violència en les relacions de parella entre adolescents és difícil, els resultats confirmen que la taxa de victimització entre els adolescents és alta, especialment entre les noies. Pel que fa a la perpetració per tipus de violència, els resultats mostren que la violència de control és la més freqüent en tots dos sexes.
“De totes maneres, és important tenir en compte que l’adolescència és el període vital en què les conductes antipremium.cats són més habituals en tots dos casos, noies i nois, i es considera l’etapa més igualitària entre gèneres en aquest sentit. Així, la violència bidireccional en les parelles adolescents és proporcionalment més habitual que en les parelles adultes estables, però no ha de cronificar-se necessàriament ni arribar a etapes posteriors del desenvolupament. Es tracta d’un fenomen específic en un grup d’edat determinat i per aquest motiu requereix marcs de prevenció i intervenció adequats a les característiques d’aquesta etapa”, acaba la investigadora.