L’advocat penalista Xavier Melero i la seva actuació davant el TEDH

Una revisió de l’actuació de l’advocat Xavier Melero

L’advocat penalista Xavier Melero, defensor del president Artur Mas, ha estat objecte de crítiques en els últims dies a causa de la seva actuació davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Les crítiques es refereixen a la seva inacció respecte a la demanda de Mas contra l’estat espanyol per vulneració de drets arran de la seva condemna per l’organització de la consulta del 9-N del 2014. En declaracions a RAC1, Melero ha reconegut l’error i s’ha disculpat públicament per no haver contestat les al·legacions del TEDH. Ha admès que va pecar de supèrbia i ha expressat el seu lament per aquesta actitud.

La reacció de Xavier Melero

Melero ha explicat que va rebre requeriments del TEDH, però va interpretar que no era necessari presentar-los ja que estaven escrits en condicional. Tot i això, ha defensat que el TEDH podria haver resolt el cas sense aquest tràmit. L’advocat ha reconegut que aquest error és inusual en la seva carrera de 30 anys i ha demanat disculpes a Mas, qui les ha acceptat. Melero ha obert la possibilitat de presentar una queixa a la Comissió de Drets Humans de Nacions Unides per aconseguir un reconeixement simbòlic de la raó de Mas.

El tancament del cas per part del TEDH

A causa de l’absència de resposta de Mas i Melero, el TEDH ha decidit tancar el cas d’Artur Mas contra Espanya sense examinar-lo. El tribunal havia demanat a Mas que aportés les seves observacions al cas, però no va rebre cap resposta. Per tant, el TEDH ha interpretat que Mas no tenia intenció de continuar amb la demanda i ha arxivat el cas.

El cas d’Artur Mas

El cas es remunta al 2022, quan Mas va decidir portar al tribunal d’Estrasburg la condemna per desobediència com a responsable de l’organització del 9-N del 2014. Va ser inhabilitat un any i un mes per incomplir la providència del Tribunal Constitucional que suspenia cautelarment la consulta. Mas argumentava que la justícia espanyola havia violat el principi de legalitat i qüestionava que els fets fossin de caràcter penal. Això va portar a la seva demanda per vulneració de drets humans davant el TEDH.

Related posts

Noves mesures de seguretat i lleis per afrontar el delicte a Catalunya

Noves estratègies de seguretat a Catalunya: un futur prometedor

Espanya: Un nou paradigma migratori en la seva evolució demogràfica