Introducció
En els darrers temps, han sorgit en el debat públic les protestes al camp, protagonitzades per homes i dones dedicats a l’agricultura i la ramaderia. Aquest fenomen, que ha estat una constant a Europa, ha arribat a Espanya amb força. Tot i que es tracta d’un tema complex en què s’entremesclen diverses sensibilitats i interessos, hi ha un conjunt de reivindicacions en què la majoria coincideix.
Competència deslleial i tractats de lliure comerç
Una de les principals reivindicacions fa referència a la competència deslleial per part de productes de tercers països que no compleixen amb les regulacions mediambientals, fitosanitàries i laborals de la Unió Europea. Aquests productes solen tenir preus molt més baixos, la qual cosa perjudica els agricultors i ramaders locals. És preocupant que la Unió Europea fomenti aquesta competència deslleial a través de tractats de lliure comerç amb països com ara Mercosur, Xile, Kenya o Mèxic. Cal establir regulacions més equitatives per garantir la sostenibilitat del sector agrícola i ramader.
Incompliment de la Llei de Cadena Alimentària
Una altra de les demandes es relaciona amb l’incompliment de la Llei de Cadena Alimentària, que prohibeix la venda de productes per sota dels costos de producció. Les grans distribuïdores i comercialitzadores pressionen els productors perquè venguin els seus productes a preus irrisoris i després apliquen marges de benefici excessius. Això perjudica greument els agricultors i ramaders, que es veuen obligats a vendre els seus productes per sota del seu valor real. Cal establir controls més estrictes i sancions més severes per als qui incompleixin aquesta llei.
Excés de burocràcia
Una altra de les queixes recurrents es refereix a l’excés de burocràcia al sector agrícola i ramader. Els procediments per accedir a ajuts i complir la normativa són complicats i dificulten la gestió de les activitats agrícoles i ramaderes. Aquesta problemàtica no només afecta el camp, sinó que és una queixa generalitzada en diversos sectors. Cal simplificar els tràmits administratius i millorar l’eficiència de l’administració pública.
La Política Agrària Comuna (PAC)
Aquestes protestes a tot Europa posen de manifest el fracàs de la Política Agrària Comuna (PAC). Tot i que la Unió Europea destina una gran quantitat de recursos a aquesta política, el sector primari continua enfrontant nombrosos desafiaments. Cal revisar i reformar la PAC per promoure una agricultura sostenible i millorar els ingressos dels agricultors i ramaders de petita i mitjana escala.
El paper de l’extrema dreta i el negacionisme climàtic
És important destacar que algunes d’aquestes protestes estan sent encoratjades per grups d’extrema dreta, com ara VOX, que utilitzen aquest tema com una eina política contra el govern. Aquests grups se solen oposar a l’agenda 2030 ia les polítiques ambientals i de lluita contra el canvi climàtic. Tanmateix, és fonamental comprendre que el canvi climàtic té un impacte directe en l’agricultura i la ramaderia, i cal prendre mesures per mitigar-ne els efectes. A més, és absurd oposar-se a l’Agenda 2030, que proposa mesures per millorar la productivitat agrícola i els ingressos dels agricultors.
Mobilitzacions a Canàries
A les Canàries, també s’han anunciat mobilitzacions al sector agrícola i ramader. Les demandes principals se centren en deixar de vendre productes a pèrdues, aplicar la llei de manera efectiva i establir clàusules d’igualtat en els tractats de lliure comerç. A més, se sol·liciten mesures concretes per fer front a la sequera i es demana un augment dels fons destinats al sector agrícola a les Canàries.
El compromís del Cabildo de Gran Canària
El Cabildo de Gran Canària ha mostrat el seu suport a les reivindicacions del sector agrícola i ramader. A més, s’ha compromès a implementar mesures concretes, com ara un pla de reg amb una inversió de més de 100 milions d’euros, la recuperació del patrimoni hidràulic i la promoció d’energies renovables a les explotacions agrícoles i ramaderes. El Cabildo també ha destacat la importància de la col·laboració entre el sector primari i les polítiques de conservació ambiental per aconseguir una societat sostenible.
Conclusions
En resum, les protestes al camp són una manifestació de les preocupacions i demandes dels agricultors i ramaders. Aquestes reivindicacions se centren en la competència deslleial, l’incompliment de la llei, l’excés de burocràcia i la necessitat de reformar la Política Agrària Comuna. És important abordar aquestes problemàtiques de manera efectiva per garantir la sostenibilitat del sector agrícola i ramader. A més, és fonamental promoure la col·laboració entre el sector primari i les polítiques de conservació ambiental per aconseguir una societat més equitativa i sostenible.