Un nou pas a la denúncia
Un grup de 14 dels 33 jutges catalans que el febrer del 2014 van signar un manifest a favor del dret a decidir a Catalunya ha presentat una nova denúncia. Segons informa RAC1 i ha pogut confirmar una font, els jutges han presentat la denúncia davant de la Fiscalia de Catalunya. A l’escrit, els magistrats al·leguen que tenen proves documentals sobre les persones que van filtrar, de manera il·legal, una vintena de fotografies dels seus DNI el 2014. Aquestes fotografies van ser posteriorment publicades a la portada del diari La Razón.
El procés legal previ
Cal recordar que després de la publicació de les fotografies, els jutges van presentar una denúncia conjunta al jutjat de guàrdia de Barcelona, però el procés va ser arxivat. Tot i això, l’abril del 2016, l’Audiència de Madrid es va pronunciar en contra de l’admissió de la denúncia. Davant d’aquesta situació, els magistrats van portar el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que els va donar la raó fa dos anys. El TEDH va condemnar l’Estat espanyol per vulnerar el dret a la intimitat dels jutges i magistrats que apareixien a l’article publicat el març del 2014 sota el títol ‘La conspiració dels 33 jutges sobiranistes’. Segons la sentència del tribunal amb seu a Estrasburg, la publicació de les fotografies sense consentiment va violar el dret a la intimitat dels afectats.
Noves proves presentades
Entre les noves proves presentades pels jutges hi ha enregistraments realitzats per l’excomissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo. Aquests àudios, que es van conèixer fa dues setmanes, contenen converses entre Villarejo, Eugenio Pino i Pedro Esteban, alts comandaments de la policia espanyola a Catalunya. Els magistrats adjunten aquests àudios com a prova, així com anotacions de les agendes de Villarejo que fan referència a la filtració de les fotos dels seus DNI.
La decisió del Tribunal Suprem
El 9 de gener passat, el Tribunal Suprem va ordenar reobrir el cas de la filtració de dades dels jutges sobiranistes, esmenant així la decisió de l’Audiència Nacional. L?Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) havia tancat la investigació fa deu anys, però els magistrats van recórrer la decisió. El Suprem va resoldre que l’AEPD havia de reobrir la investigació, ja que es tractava d’un cas en què s’havien tractat les dades sense autorització dels magistrats i s’havien filtrat a La Razón. El tribunal va considerar que calia investigar si la decisió del fitxer era justificada.
