Solidaritat amb Dani Gallardo, l’activista madrileny que ha de tornar a la presó per defensar la causa catalana

Un centenar de persones es manifesten davant del TSJC per reclamar la llibertat de Gallardo, condemnat per participar en les mobilitzacions de Madrid del 2019 en suport als presos polítics

Aquest dissabte al matí, un centenar de persones s’han reunit al Passeig de Lluís Companys, davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), per mostrar el seu suport a Dani Gallardo, l’activista madrileny que ha rebut l’ordre d’ingressar a la presó per la seva participació en les protestes que es van fer a Madrid el 2019 en solidaritat amb els presos independentistes catalans, després de la sentència del procés. Les protestes, convocades per col·lectius d’esquerra —republicans, anarquistes o comunistes—, van acabar en disturbis i una confrontació amb la policia a la plaça de Callao. Diverses entitats com Òmnium, l’ANC o Via Independència, que han organitzat la manifestació d’aquest dissabte, han criticat la situació de Gallardo i han fet una comparació entre ell i Salvador Puig Antich, quan es compleixen 50 anys de l’execució del que és un referent de l’antifranquisme.

Elena Jiménez, d’Òmnium Cultural, denuncia que el cas de Gallardo és “una aberració” i “un judici polític” i alerta que “la condemna pretén desmobilitzar el suport des de fora dels Països Catalans”

Durant la manifestació, s’han fet uns parlaments breus de denúncia davant del TSJC. En representació d’Òmnium Cultural, Elena Jiménez ha qualificat el cas de Gallardo com “una aberració” i “un judici polític”, i ha assegurat que “la condemna té com a objectiu desmobilitzar el suport des de fora dels Països Catalans”. Jiménez ha recordat que Gallardo és un activista antifeixista que va sortir al carrer per defensar la causa catalana i que ara es veu obligat a tornar a la presó. En un moment en què s’està negociant l’amnistia, Jiménez ha advertit que aquesta llei no és suficient, sinó que cal garantir l’exercici de drets fonamentals en democràcia, com la protesta. “Si l’empresonen, serà el primer pres polític des de les negociacions de la llei d’amnistia”, ha afirmat Jiménez.

Elisenda Romeu, exiliada política durant el franquisme i portaveu de l’ANC, afirma que “la repressió és històrica al nostre país” i insta la Generalitat a “plantar cara” al govern de l’Estat

Per la seva banda, Elisenda Romeu, que va ser opositora i exiliada política durant el franquisme, ha intervingut en nom de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i ha manifestat que “la repressió és històrica al nostre país”, fent referència a la memòria històrica. Romeu ha aprofitat per criticar els principals partits polítics independentistes amb representació institucional actualment i els ha preguntat: “Per què la Generalitat no planta cara al govern de l’Estat? Per què no diu que els reprimits no han d’entrar a la presó? Per què no ho fan?”. Romeu ha exigit a l’Executiu d’Aragonès que “es planti” i que defensi els drets dels ciutadans catalans.

Gallardo ha de complir una pena de quatre anys de presó pels disturbis a Madrid del 2019 i no té intenció d’entregar-se

La setmana passada, l’Audiència de Madrid va donar una setmana a Dani Gallardo per entrar a presó, després que se li acabessin tots els recursos per defensar-se jurídicament. Gallardo, de 26 anys, ha de complir una pena de quatre anys de presó —li resten uns tres, ja que va estar en presó preventiva després de ser arrestat— pels disturbis que es van produir durant la protesta contra la sentència del procés a Madrid la tardor del 2019. Segons la sentència, Gallardo va formar part d’un grup d’unes 80 persones que es van enfrontar als antiavalots amb “pals i llambordes” i van ferir a alguns agents. El jove militant antifeixista va retardar el màxim possible l’ingrés a presó després de la sentència i, segons ha explicat el seu entorn a diversos mitjans, no té intenció d’entregar-se, de manera que el tribunal probablement emetrà aviat una ordre de recerca i captura. Amb l’amnistia en negociacions entre el PSOE i Junts, però encara sense tancar i aprovar, el seu futur és incert.

Related posts

Un escenario profesional donde 'Núria Parlon', el 'Consellera d’Terior', está entregando una conferencia de prensa. Ella se encuentra con confianza en un podio adornado con la 'bandera catalana' y la 'bandera española', con un telón de fondo que presenta el emblema del 'gobierno catalán'. La habitación está llena de periodistas, algunos toman notas mientras que otras se centran en sus cámaras, capturando el momento. Parlon está vestido con un traje inteligente y personalizado, exudando autoridad y equilibrio. La iluminación es brillante, destacando su expresión mientras discute temas importantes como 'puertos', 'Aeroports' y 'Videovigilància'. En primer plano, un periodista levanta una mano, lista para hacer una pregunta, mientras que una pantalla grande detrás de su muestra puntos clave de su discurso, incluidas 'Subvenciones' y 'Multirincidència'. La atmósfera es tensa pero profesional, lo que refleja la importancia de los problemas que se abordan.

Noves mesures de seguretat i lleis per afrontar el delicte a Catalunya

En una sala de conferencias de prensa bien iluminada, 'Consellera de Interior' Núria Parlon se encuentra en un podio elegante y moderno adornado con el emblema del Generalitat de Catalunya. Está vestida con un blazer azul marino profesional, su expresión seria pero accesible, mientras se dirige a un grupo diverso de periodistas sentados frente a ella. Detrás de ella, una pantalla grande muestra puntos clave de su discurso en audaz texto blanco contra un fondo azul oscuro. El público es una mezcla de hombres y mujeres, algunos tomando notas mientras que otros sostienen micrófonos para capturar sus palabras. La atmósfera se encarga de anticipación, ya que los reporteros se inclinan hacia adelante, ansiosos por atrapar cada detalle de sus anuncios con respecto a 'puertos', 'aeropuertos' y los próximos 'subvenciones' para los municipios locales. La habitación está decorada con plantas en macetas, agregando un toque de vegetación al entorno formal, mientras que una gran ventana deja en la luz natural, iluminando e

Noves estratègies de seguretat a Catalunya: un futur prometedor

España tiene la tasa de llegada de inmigrantes más alta en Europa. Según el AIREF, 330,000 inmigrantes tienen que llegar un año para mantener el estado de bienestar España se ha convertido en el país europeo con la mayor tasa de llegada de inmigrantes en proporción a su población. Datos recientes del Banco de España indican que, durante 2023, España recibió un flujo migratorio de 24 inmigrantes por mil habitantes. Esta cifra es significativamente más alta que la registrada en otros países como Francia o (8k, mejor calidad, obra maestra, muy detallada: 1.1)

Espanya: Un nou paradigma migratori en la seva evolució demogràfica