Un Líder amb Trajectòria Política i Familiar
Toni Comín encapçala la candidatura de Junts per Catalunya a les eleccions europees 2024, continuant el seu compromís amb la política catalana i europea. Amb 53 anys, Comín prové d’una família amb una llarga tradició política, lligada al carlisme aragonès. El seu pare, Alfons Comín, va ser una figura destacada al moviment d’oposició democràtica al franquisme, evolucionant cap al socialisme cristià. Aquesta herència política ha marcat el camí de Toni Comín, que s’ha destacat per la seva participació a la política europea i catalana.
Trajectòria Europea i Compromís Independentista
Després de llicenciar-se en Filosofia i Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Comín va obtenir una beca Robert Schuman per a una estada al Parlament Europeu de Luxemburg. Durant els darrers cinc anys, ha estat eurodiputat del grup de No Inscrits, participant activament a la Comissió per al Desenvolupament i l’Ajuda Humanitària, així com a la Comissió Especial sobre la Lluita contra el Càncer. La seva tasca s’ha centrat a internacionalitzar la causa independentista i ha demostrat un compromís ferm amb l’evolució política de Catalunya.
Inicis Polítics i Evolució Ideològica
Comín es va acostar a la militància a través del moviment antiglobalització, però el seu veritable compromís polític es va consolidar el 2003 en afiliar-se a Ciutadans pel Canvi (CpC). Durant el seu temps com a diputat al Parlament de Catalunya, va participar activament a l’elaboració del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya i va promoure diverses iniciatives legislatives. La defensa del sobiranisme i les polítiques progressistes el van portar a aproximar-se a ERC, demostrant una evolució ideològica significativa al llarg de la seva carrera política.
Experiència com a Conseller de Salut i Exili
Nomenat conseller de Salut pel president Carles Puigdemont, Comín va impulsar la llei d’universalització de l’assistència sanitària i va treballar en la reversió de retallades i la reducció de llistes d’espera. Tot i això, el seu mandat va ser interromput per la seva destitució després de l’aplicació de l’article 155. A l’exili, es va convertir a la mà dreta de Puigdemont, liderant la candidatura Lliures per Europa a les eleccions europees. Tot i els desafiaments legals, el seu compromís amb la causa independentista es va mantenir ferm, enfrontant intents d’extradició i obstacles per exercir els càrrecs electes.