Un Home de Convicció i Humanisme
En Quim Dorca, un home d’empresa i d’aquells liberals per convicció a qui és bo parar l’orella, distingia dos tipus de condol. Així, recomanava el respectuós “al cel sia”, pels homes bons, i pels que no ho són tant, “Déu l’hagi perdonat”. Sense cap mena de dubte, en Rigol és dels primers. L’expresident del Parlament, home de creença cristiana i endreçat en el catalanisme tradicional de la clandestinitat franquista, ha mort deixant un llegat de política serena i, sobretot, humanista. Sí, Rigol practicava i, fins i tot, tenia un reglament propi, de com i quan s’ha de parar l’orella. Lluny de l’estridència i imbuït d’una disciplina gairebé calvinista.
Un Líder Respectat i Compromès
Rigol sempre deia, amb un humor discret, que com a president de la cambra havia de quedar bé amb l’oposició, perquè “amb els seus” ja ho estava de malament. Tot i que mostrava un respecte reverencial i vital pel president Jordi Pujol. Personalment, a Rigol li agraeixo que fos dels polítics que sempre agafava el telèfon. Una disposició a anys llums de molts diputats que ara s’omplen la boca de sobirania i han de demanar permís a un treballador del partit per enraonar amb un periodista. Sense fer escarafalls creia en la sobirania del parlament, dels diputats i de les institucions.
Un Coordinador Hàbil i Efectiu
El seu tarannà, embolcallava les seves explicacions amb una oratòria marcada per una veu profunda i concloent, va ajudar a fer la consulta del 9-N. Va ser l’home triat per coordinar el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, consolidant una imatge d’unitat democràtica tan encomiable com efectiva. Aquella disposició li va atorgar una segona joventut política. Rigol, home respectadíssim, va guanyar la batalla mediàtica i de ideològica a Josep Antoni Duran i Lleida, a qui fins aquell moment, no li havia discutit cap ordre més enllà d’alguna íntima discrepància. Va ser el líder de la revolta del consell nacional d’Unió de 2015 a l’Hospitalet del Llobregat que portaria a la fundació de Demòcrates, formació que després va abandonar.
Un Llegat de Política Serena i Humanista
Amb Rigol marxa una manera viva de fer política. La política del formulisme i els principis, de la ideològica i de la formació, del criteri i el respecte, d’un compromís que doni transcendència a la seva vida. Un dels seus escrits remarcava que la política és intentar que, a través del sentit de cultura, de sentit de llengua, de sentit de consciència històrica, de sentit de participar en un mateix territori, “siguem capaços d’obrir-nos els uns als altres i d’acollir els que vénen aquí i no són com nosaltres”. Rigol sempre demanava als polítics “no perdre la dimensió de país”. Sentit cívic, responsabilitat i cohesió com a poble. Aquest és llegat que esperem que Rigol no s’emporti al cel. Descansi en pau, president.