Vox i el PP, els principals enemics del col·lectiu LGBTI a Espanya, segons ILGA-Europe

L’organització ILGA-Europe, que agrupa més de 700 entitats europees i asiàtiques que defensen els drets del col·lectiu LGBTI, ha publicat aquest dijous el seu informe anual, on assenyala Vox i el PP com els grans adversaris de la nova llei trans impulsada pel govern espanyol. L’informe alerta sobre l’augment dels discursos polítics hostils cap a les persones LGBTI, així com la difusió de notícies trànsfobes, que entre els anys 2019 i 2022 s’han multiplicat per dos. Alhora, denuncia que cada vegada més actes de l’orgull “són objecte de vandalisme” i identifica els delictes contra el col·lectiu LGBTI a Espanya com uns dels més habituals, només superats pels delictes racistes.

L’estudi lamenta que els discursos d’odi a l’Estat segueixin sent “freqüents” i esmenta casos en què líders d’ultradreta van comparar la bandera LGBTI amb la pederàstia o incidents com el que va passar l’abril passat a Tarragona, quan un matí van aparèixer diversos missatges trànsfobs en diferents vies del centre de la ciutat.

Paral·lelament, ILGA-Europe situa Espanya com un dels països -juntament amb altres com França, Polònia, el Regne Unit o Bulgària- on han crescut el nombre de sentències judicials motivades per prejudicis polítics.

Dades alarmants sobre la violència i la discriminació

Segons dades del Ministeri de l’Interior recollides en l’informe, l’any 2022 es van registrar 459 delictes en contra persones que pertanyen al col·lectiu LGBTI a Espanya, una xifra semblant a la de l’any anterior i que només és superada pels delictes racistes. A l’Estat, a més, gairebé un de cada deu persones (8,6%) del col·lectiu LGBTI ha sofert almenys una agressió física o verbal durant els últims cinc anys.

En la mateixa línia, el document indica que tres de cada deu persones del col·lectiu han sofert algun tipus d’assetjament, mentre que una de cada quatre han sofert algun tipus de discriminació.

Davant d’aquestes dades, l’organització ILGA-Europe assenyala que més de la meitat de les persones LGBTI a Espanya (un 57%) amaguen la seva orientació sexual a la seva família per por al rebuig.

Altres tipus de discriminacions

Més enllà de les agressions físiques o verbals, l’entitat detecta discriminacions d’altres tipus en diferents àmbits de la vida quotidiana. Un exemple és en l’ocupació, on un 75% de les persones LGBTI enquestades afirma que té menys oportunitats professionals pel simple fet de formar part del col·lectiu.

El text també fa referència a les sol·licituds d’asil presentades per persones LGBTI, que a l’estat representen un 10% del total dels tràmits. Segons l’informe, la taxa d’acceptació d’aquests processos va baixar del 16% el 2020 al 10% el 2021.

Un altre cas al qual fa referència l’organització és el de l’esport, on malgrat l’aprovació de normes que prohibeixen la discriminació contra la gent que forma part del col·lectiu LGBTI, s’han detectat casos en què s’ha impedit la participació d’esportistes trans en certes competicions.

Referències a Catalunya

Malgrat la preocupació en diversos àmbits, ILGA-Europe valora positivament els passos que està donant Espanya per garantir els drets de les persones LGBTI al país. Dins d’aquest apartat, l’entitat fa dues mencions especials a Catalunya per algunes de les seves iniciatives.

En primer lloc, destaca que el Govern decidís oferir assessorament jurídic gratuït a les víctimes d’agressions i altres delictes contra el col·lectiu LGBTI. D’altra banda, posa en relleu el reconeixement que va rebre Catalunya l’abril passat als Premis de les Capitals Europees de la Inclusió i la Diversitat, on va quedar segona -només per darrere de Gdansk (Polònia)- en el premi per fomentar la igualtat LGBTI.

Related posts

Un escenario profesional donde 'Núria Parlon', el 'Consellera d’Terior', está entregando una conferencia de prensa. Ella se encuentra con confianza en un podio adornado con la 'bandera catalana' y la 'bandera española', con un telón de fondo que presenta el emblema del 'gobierno catalán'. La habitación está llena de periodistas, algunos toman notas mientras que otras se centran en sus cámaras, capturando el momento. Parlon está vestido con un traje inteligente y personalizado, exudando autoridad y equilibrio. La iluminación es brillante, destacando su expresión mientras discute temas importantes como 'puertos', 'Aeroports' y 'Videovigilància'. En primer plano, un periodista levanta una mano, lista para hacer una pregunta, mientras que una pantalla grande detrás de su muestra puntos clave de su discurso, incluidas 'Subvenciones' y 'Multirincidència'. La atmósfera es tensa pero profesional, lo que refleja la importancia de los problemas que se abordan.

Noves mesures de seguretat i lleis per afrontar el delicte a Catalunya

En una sala de conferencias de prensa bien iluminada, 'Consellera de Interior' Núria Parlon se encuentra en un podio elegante y moderno adornado con el emblema del Generalitat de Catalunya. Está vestida con un blazer azul marino profesional, su expresión seria pero accesible, mientras se dirige a un grupo diverso de periodistas sentados frente a ella. Detrás de ella, una pantalla grande muestra puntos clave de su discurso en audaz texto blanco contra un fondo azul oscuro. El público es una mezcla de hombres y mujeres, algunos tomando notas mientras que otros sostienen micrófonos para capturar sus palabras. La atmósfera se encarga de anticipación, ya que los reporteros se inclinan hacia adelante, ansiosos por atrapar cada detalle de sus anuncios con respecto a 'puertos', 'aeropuertos' y los próximos 'subvenciones' para los municipios locales. La habitación está decorada con plantas en macetas, agregando un toque de vegetación al entorno formal, mientras que una gran ventana deja en la luz natural, iluminando e

Noves estratègies de seguretat a Catalunya: un futur prometedor

España tiene la tasa de llegada de inmigrantes más alta en Europa. Según el AIREF, 330,000 inmigrantes tienen que llegar un año para mantener el estado de bienestar España se ha convertido en el país europeo con la mayor tasa de llegada de inmigrantes en proporción a su población. Datos recientes del Banco de España indican que, durante 2023, España recibió un flujo migratorio de 24 inmigrantes por mil habitantes. Esta cifra es significativamente más alta que la registrada en otros países como Francia o (8k, mejor calidad, obra maestra, muy detallada: 1.1)

Espanya: Un nou paradigma migratori en la seva evolució demogràfica