Les acusacions del CNI contra el president de la Generalitat
El CNI va acusar Aragonès de ser el líder dels CDR en la clandestinitat i va demanar autorització per accedir al seu mòbil amb el programari Pegasus, segons ha revelat ElNacional.cat. La documentació judicial que el govern espanyol ha desclassificat inclou les argumentacions que el CNI va presentar per justificar l’espionatge al cap del Govern català amb el programari Pegasus. “Aragonès ha coordinat les actuacions dels CDR” o “Aragonès, sense respectar el seu rol institucional i de forma oculta, ha seguit exercint les tasques de cap dels CDR”, són algunes de les afirmacions textuals que apareixen en la documentació, segons ha informat ElNacional.cat.
Amb aquestes acusacions, el CNI va demanar poder utilitzar Pegasus per entrar en les comunicacions de l’actual president de la Generalitat i va indicar que no el volia espiar com a vicepresident, sinó com a responsable dels Comitès de Defensa de la República. “Es demana [poder espiar-lo] no per la seva qualitat de vicepresident de la Generalitat, sinó per la funció de direcció i coordinació de les activitats dels CDR”, assegura el CNI en la seva sol·licitud. No se sap si en la seva petició el CNI va aportar evidències al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Lucas per permetre intervenir el telèfon d’Aragonès de juliol del 2019 a abril del 2020. El president defensa que va ser el 2018 i, per tant, sense cobertura legal.
La documentació censurada i esborrada
La defensa ha rebut aquest dijous la documentació, plena de parts censurades, que impedeixen poder comprendre el significat de molts dels fragments, amb pàgines completament esborrades. Segons fonts properes al president, les explicacions que dóna el CNI per accedir a les comunicacions telefòniques “són fora de la realitat, són ficcions i són totalment inverossímils”.
El govern espanyol ha enviat la documentació desclassificada al jutge del cas Pegasus del jutjat de Barcelona aquest mateix dijous, 24 hores abans que Paz Esteban comparegui com a investigada. D’aquesta manera rectificava una comunicació d’aquesta mateixa setmana en què informava el jutge la desclassificació de les comunicacions, però sense lliurar-li les tres resolucions del Suprem que autoritzaven al CNI per accedir al telèfon d’Aragonès, quan era vicepresident del Govern.
La reacció de la ministra de Defensa i de la Moncloa
Per la seva part, la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha reconegut aquest dijous durant una intervenció al Congrés, que el seu govern ha enviat al jutge la documentació “absolutament imprescindible” i “sense cap mena de frivolitat” perquè l’exdirectora del CNI pugui declarar i ser interrogada aquest divendres per l’espionatge a Aragonès. Segons Robles, en aquesta documentació “queda clar” que “tot el que es va fer va ser amb autorització judicial” i, per tant, “amb respecte absolut a la llei”.
Després que s’hagin fet públiques les raons del CNI per accedir al mòbil de Pere Aragonès, fonts del govern espanyol han volgut remarcar que “ara hi ha transparència, garanties i estat de dret” mentre que amb el PP “hi havia guerra bruta i policies paral·leles”.
El govern espanyol diu que les operacions del CNI que mostra la documentació desclassificada es van fer abans que arribessin a la Moncloa i “van comptar sempre amb autorització judicial”. “Ni el CNI, ni el Suprem han d’informar, lògicament al govern”, diuen les mateixes fonts. Enquadren la desclassificació en la voluntat del govern de col·laborar amb la justícia “sempre amb el límit de la seguretat nacional”. Pel govern espanyol, les novetats sobre l’espionatge a Aragonès publicades aquest dijous demostren que “ara funciona l’estat de dret i s’actua amb transparència, res a veure amb la policia paral·lela i la guerra bruta de l’etapa del PP”.
