El Govern i el PSC han arribat a un acord per aprovar els pressupostos del 2024, que preveuen un augment del 10% en la partida d’educació, la construcció de 10.000 habitatges de lloguer social en els propers dos anys, 25 noves unitats judicials a Catalunya i 144 milions d’euros addicionals per a l’atenció primària. A més, es destinaran 120 milions d’euros per ajudar els municipis a fer front a la sequera, un dels principals reptes ambientals del país. L’acord es formalitzarà aquesta tarda al Palau de la Generalitat, on el president Pere Aragonès i el líder de l’oposició, Salvador Illa, signaran el document que recull les mesures pactades. El Govern espera aprovar els comptes en un consell extraordinari el dimecres a les 10:00 hores.
Un acord amb condicions
L’acord entre el Govern i el PSC no és total, ja que encara falta el vistiplau d’un tercer soci: els comuns. El partit que lidera Jéssica Albiach ha posat com a condició per donar suport als pressupostos que el Govern renunciï al projecte del Hard Rock, el complex turístic i de lleure que es vol construir al Camp de Tarragona. Els comuns consideren que aquest projecte és contrari als principis ecològics i socials que defensen, i que suposa una hipoteca per al futur del territori. El Govern, però, ha deixat clar que no hi ha cap partida pressupostària específica per al Hard Rock, i que aquest depèn d’un informe mediambiental que encara no s’ha fet. A més, el Govern recorda que el PSC ja va donar el seu suport al Hard Rock en l’acord dels pressupostos del 2023, i que té el compromís del president Aragonès de complir amb els acords anteriors.
Una entesa de llarg recorregut
L’acord entre el Govern i el PSC no és fruit de la improvisació, sinó que té el seu origen en la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol, que va comptar amb el suport d’ERC. Aleshores, els presidents Aragonès i Sánchez van pactar una via de diàleg i negociació per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat, que passava per aprovar els pressupostos tant a Madrid com a Barcelona. Així, el PSC es va convertir en un soci preferent del Govern, i va facilitar l’aprovació dels pressupostos del 2023, els primers que va elaborar el conseller d’Economia Jaume Giró, de Junts. Aquest partit, però, va abandonar el Govern l’octubre del 2022, després de discrepar amb ERC sobre la gestió de la pandèmia i la taula de diàleg. Des de llavors, el Govern ha governat en minoria, amb el suport puntual del PSC i els comuns.
La incògnita de Barcelona
L’acord entre el Govern i el PSC també té repercussions a l’Ajuntament de Barcelona, on ERC ha pactat amb els socialistes per aprovar els pressupostos del 2024 del govern de Jaume Collboni. Aquest pacte ha obert la porta a una possible entrada d’ERC al govern municipal, que actualment està format pel PSC i Barcelona en Comú. Els comuns, però, no veuen amb bons ulls aquesta opció, i acusen els republicans de vetar-los. Les negociacions per definir el futur de l’Ajuntament continuaran en les properes setmanes, amb la vista posada en les eleccions municipals del 2025. El que està clar és que els pressupostos són un element clau per entendre les relacions entre els diferents actors polítics, tant a nivell local com a nivell nacional.
