Una dècada de recuperació ecològica
L’estiu d’enguany marca una data significativa: fa deu anys que una càmera oculta al riu Tenes va capturar una imatge històrica, la primera en mostrar la presència d’una llúdriga en les conques del Besòs-Tordera. Aquella instantània, enregistrada el 2014, simbolitzava una victòria per a la biodiversitat, després d’anys d’absència d’aquests mamífers a la regió metropolitana, on havien desaparegut a mitjans dels anys 80 a causa de la caça indiscriminada.
Un passat marcat per la persecució
El context històric revela que una llei franquista, la Ley de Alimañas, permetia la caça d’animals considerats perjudicials, incloent-hi la llúdriga. Sònia Sánchez, tècnica de la Fundació Rivus, rememora que l’últim exemplar capturat va ser exposat com a trofeu en un bar de Breda. La reintroducció d’aquests animals va començar a principis dels anys 2000, i no va ser un procés espontani, sinó que va requerir un esforç conscient per restaurar les poblacions fluvials.
Una expansió controlada
Després de les primeres reintroduccions a les conques de la Muga i el Fluvià durant els anys 90, les llúdrigues van començar a explorar nous territoris. Els investigadors van registrar petjades als rius Congost i Tordera ja el 2004, però va ser el 2014 quan es va documentar una evidència fotogràfica al Tenes. A partir d’un projecte de recerca iniciat el 2018, s’han analitzat els hàbitats i la dieta d’aquest mamífer, revelant la seva adaptabilitat en entorns humanitzats.
Indicadors de salut ecològica
La presència de la llúdriga és un senyal que indica la qualitat dels ecosistemes aquàtics. Els experts assenyalen que aquesta espècie, considerada bioindicadora, és un reflex de la salut de les comunitats de peixos. La seva dieta inclou peixos, amfibis i ocells, i s’ha observat que realitza desplaçaments nocturns significatius per buscar aliment i refugis, sovint en zones més tranquil·les dels rius.
Un futur prometedor
Actualment, l’estimació del nombre de llúdrigues a la conca del Besòs varia entre 10 i 15, mentre que a la Tordera s’aproximen a 25 individus. La Fundació Rivus continua treballant durant tot l’any per monitorar el comportament d’aquest mamífer i identificar les condicions necessàries per assegurar la seva permanència a les aigües catalanes. Sònia Sánchez subratlla la importància de proporcionar els espais adequats per garantir no només la supervivència de la llúdriga, sinó també la de moltes altres espècies.
Un repte per al medi ambient
La tasca de conservar la llúdriga i els seus hàbitats no acaba aquí. És essencial mantenir la qualitat de l’aigua i millorar les condicions dels ecosistemes fluvials. La presència d’aquest mamífer és un indicador positiu, però cal seguir treballant per assegurar que aquestes aigües segueixin sent un refugi per a la biodiversitat. El futur de la llúdriga i, per extensió, de molts altres animals depèn de l’esforç col·lectiu per preservar els nostres rius.
