Orígens i Influències: La Sagrada Família com a Context
Vaig néixer en un petit habitat del carrer Dos de Maig, al cor de Barcelona, a mitjan anys cinquanta. Aquell entorn era un reflex d’una època tranquil·la, on els tramvies marcaven el ritornell del dia a dia. La meva infantesa va transcórrer entre les aules del Clot, però sempre he sentit una connexió especial amb la Sagrada Família, que m’observava des de la finestra de casa. Aquesta icònica obra arquitectònica ha generat opinions diverses, amb figures com Oriol Bohigas expressant crítiques contundents.
Decisions Acadèmiques: Arquitectura vs. Filosofia
La meva elecció d’estudiar Arquitectura va néixer d’una passió per l’urbanisme i les dinàmiques socials. Encara que la filosofia em fascinava, el desig de crear i dissenyar em va portar a una carrera que vaig completar en cinc anys. En el meu camí, vaig iniciar estudis en Història Moderna i Antropologia, però el meu compromís amb l’ensenyament universitari em va desviar d’aquests camins.
Generació de Canvi: Els ‘Fills de Blade Runner’
El meu dietari, titulat ‘Fills de Blade Runner’, explora les experiències d’una generació que va emergir en un moment de canvi polític. Els anys setanta i vuitanta van ser crucials per a nosaltres, amb una formació basada en la lluita estudiantil durant els darrers dies del règim franquista. La pel·lícula ‘Blade Runner’ es va convertir en un símbol de la nostra època, reflectint un món de complexitat cultural i tecnològica.
Reflexions sobre l’Arquitectura: Ètica i Política
He defensat que l’arquitectura no es divideix simplement entre dretes i esquerres, sinó que es pot analitzar des d’una perspectiva ètica. L’urbanisme ha de ser un reflex de la igualtat i la inclusió, tal com defensava Ildefons Cerdà. No obstant això, hem vist com alguns projectes arquitectònics s’han convertit en instruments d’especulació, prioritzant el benefici econòmic per sobre de les necessitats socials.
El Model Barcelona: Èxits i Crítiques
El model de transformació urbana de Barcelona, iniciat durant la presidència de Pasqual Maragall, va tenir un impacte significatiu en la democratització de l’urbanisme. Tot i això, és important reconèixer que aquest model ha d’evolucionar per incorporar nous valors com la sostenibilitat i l’ecologia. Els Jocs Olímpics van ser un moment clau, però també van plantejar qüestions sobre l’accés a l’habitatge social.
Desafiaments Actuals: Veïnatge i Urbanisme Tàctic
Avui, les associacions veïnals han perdut força, i les veus s’han fragmentat. Enfront d’això, l’urbanisme tàctic ofereix un espai per experimentar canvis en l’espai públic, demostrant que les transformacions no necessiten ser permanents per ser efectives. La innovació requereix temps i perseverança, i cada proposta ha de ser explorada.
El Futur de l’Urbanisme a Barcelona
Les lluites contra els lobbies i el poder immobiliari són complicades, però no impossibles. La nostra responsabilitat és continuar defensant un model de ciutat que prioritzin les persones. El ‘lawfare’ urbà és una eina que alguns utilitzen per frenar les iniciatives que podrien alterar els seus interessos. No obstant això, la capacitat de l’Administració pública per innovar és limitada, i és essencial trobar maneres efectives per fer avançar les iniciatives que beneficien la comunitat.
