La Paeria nega el suport als sahrauís i es reuneix amb la cònsol del Marroc
Des de que el regidor de la CUP Pau Juvillà va posar un llaç groc a una finestra del tercer pis de la paeria i això li va comportar, més tard, la pèrdua del càrrec de diputat del poble de Catalunya i de membre de la mesa del Parlament, la situació ha empitjorat. Cal anar amb compte a l’hora de mostrar segons quins signes i segons quines banderes a la façana d’aquesta gran institució. Aquesta setmana, ha causat estranyesa entre algunes entitats de Lleida la decisió de la Paeria de no autoritzar dins de la seva seu la celebració de l’aniversari de la declaració de la independència de la República Àrab Sahrauí Democràtica, aquest dimarts 27 de febrer. Davant del fet que a la ciutat hi ha des de fa anys un grup actiu de solidaritat amb el poble sahrauí i davant del fet que la mateixa Paeria ha participat en programes solidaris i és membre històric de la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí, no es comprèn, a simple vista, quina por té ara la Paeria amb el fet de fer visible aquesta fraternitat solidària. En els últims tres anys, l’acte commemoratiu consistia a enarbolar la bandera de la república sahrauí i en la il·luminació de l’edifici a la nit amb els colors de la bandera d’aquesta nació. En general, com sol passar amb les nombroses i variades mostres de solidaritat i cooperació amb les causes justes internacionals que arriben al món municipal, l’activitat passava bastant inadvertida i no se n’havien sentit queixes ni polèmiques.
No ha sigut així aquest any. La Paeria no ha permès l’acte i ha deixat els llums sense color. El govern local ho ha argumentat davant dels mitjans amb la raó que no es poden cedir les instal·lacions municipals per a cap assumpte polític internacional i que és una commemoració nova, sense tradició a la ciutat. La raó té molt de sentit intern, però no concorda amb la realitat d’una institució que disposa, precisament, de regidories i comissions dedicades a la cooperació internacional i els drets civils, regularment s’hi han aprovat mocions simbòliques en suport de determinats pobles i causes justes del món i s’hi convida sovint a cònsols i ambaixadors a actes protocolaris i reunions d’amistat que tenen més d’exhibició política i reconeixement mutu que no pas de treball concret.
De fet, fa uns dies, el 15 de febrer, la cònsol del Marroc es va trobar amb el paer en cap, Fèlix Larrosa. Em direu, potser, que el Marroc és un estat i, per tant, allò no és fer política. La república sahrauí, però, també és reconeguda per l’ONU, en el seu cas com una de les entitats estatals que encara no s’han pogut constituir a causa del colonialisme. Una llast vergonyós que el govern espanyol del PSOE, en un gir estratègic recent, ha decidit reforçar.
Lleida es perd una oportunitat de solidaritat i justícia
Obrir una oficina als uns i tancar les portes als altres és, precisament, fer política a través de la Paeria. A canvi de què? Què hi guanya, Lleida, deixant els llums apagats i col·laborant amb l’aïllament internacional del poble sahrauí? No seria més coherent, més just i més beneficiós per a la ciutat, mostrar el seu suport a una causa que defensa el dret a l’autodeterminació, la llibertat i la dignitat d’un poble oprimit i colonitzat? No seria més respectable, més humà i més solidari, reconèixer la història, la cultura i la identitat d’una nació que lluita per la seva sobirania i la seva independència? No seria més valent, més democràtic i més coherent, fer costat a un poble que, com el català, aspira a decidir el seu futur i el seu destí?
Lleida té una oportunitat de ser un exemple de solidaritat i justícia amb el poble sahrauí. No la deixi escapar. No tanqui els llums als sahrauís. No els doni l’esquena. No els oblidi. Som 10 milions.
