Una rivalitat inesperada
El juliol de 2023, Carles Puigdemont va fer unes declaracions que van encendre les alarmes en l’esfera política catalana. En un gir sorprenent, va elogiar Xavier García Albiol, mentre que criticava amb duresa Aliança Catalana. En paraules seves, va expressar que ‘la percepció a Badalona podria ser correcta, Albiol va ser un bon alcalde’. La seva frustració es va fer evident quan va lamentar que Sílvia Orriols hagués aconseguit l’alcaldia de Ripoll, un municipi que ell considera vital.
Divisions internes a Junts
Setmanes abans, Junts havia viscut un debat intens sobre la seva col·laboració amb Aliança Catalana, al costat del PSC, ERC i la CUP. Puigdemont va pressionar per intentar desposseir Orriols de l’alcaldia, però Laura Borràs va oposar-se fermament, argumentant que no es podia ignorar la voluntat popular. ‘No sóc partidària’, va afirmar, subratllant la seva postura en contra de les maniobres que podrien beneficiar a Junts a costa de la democràcia.
Un panorama canviant
Des de llavors, la situació ha canviat dràsticament. Junts ha viscut un cicle electoral desafortunat, perdent influència tant a les institucions locals com al Congrés. A més, Puigdemont ha optat per distanciar-se del sector de Borràs, tornant a consolidar figures de la vella guàrdia. Alhora, el partit ha experimentat un gir ideològic cap a la dreta, amb l’objectiu de recuperar la centralitat dins del nacionalisme conservador a Catalunya.
L’ascens d’Aliança Catalana
Paral·lelament, Aliança Catalana ha experimentat un creixement notable, dominant el debat públic en temes controvertits com la immigració i la seguretat. Això ha provocat una reacció entre els alcaldes de Junts, que han endurit el seu discurs migratori. La popularitat de Sílvia Orriols ha crescut al mateix ritorn que Puigdemont ha anat perdent suport.
Els temors de Junts
Les preocupacions entre les files de Junts es van intensificar quan Aliança Catalana va anunciar la seva intenció de concórrer a les eleccions autonòmiques previstes per al maig. La reacció va ser immediata: un acord amb PSC, ERC, CUP i Comuns per evitar pactes amb Aliança després de les eleccions. Tanmateix, aquesta estratègia es va veure compromesa per la realitat electoral, que va evidenciar l’impacte de la nova formació en el suport a Puigdemont.
La moció de censura com a estratègia
Actualment, dins de Junts no hi ha dubtes sobre la perillositat d’Aliança Catalana per a la seva continuïtat. La fuga de dirigents cap a aquesta nova formació és un senyal preocupant per a Puigdemont, que intenta reagrupar l’independentisme. Sembla que ha decidit prendre mesures dràstiques, incloent la possibilitat d’una moció de censura contra Orriols a Ripoll.
Consequències de la maniobra
Però aquesta maniobra no és sense riscos. Pactar amb el PSC per aquesta moció podria debilitar la imatge de Junts i complicar la seva estratègia nacional. A més, aquesta acció es produiria quan Aliança Catalana ja ha establert una forta presència en el panorama polític català. La idea de moure’s contra Orriols podria resultar en una batalla que Junts no està preparat per guanyar.
Reflexions finals
Amb un escenari tan polaritzat, l’enfrontament entre Puigdemont i Orriols no només posa de manifest les tensions internes a Junts, sinó que també redefineix la política catalana. Ignorar Aliança Catalana podria ser l’única estratègia viable per a Junts, que ara es troba en una situació crítica. Les decisions que prenguin en els pròxims mesos seran fonamentals per determinar el seu futur en el complex panorama polític de Catalunya.
