Un Viatge a través de la Música Simfònica
El passat 1 de març de 2025, L’Auditori de Barcelona es va convertir en l’escenari d’un nou concert de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). La vetllada va estar marcada per la interpretació de tres peces distintes, cadascuna amb la seva pròpia essència i complexitat.
Ravel i el seu Univers
La primera obra del programa, ‘La valse’ de Maurice Ravel, va ser dirigida per Ludovic Morlot, qui va demostrar una preparació acurada. La interpretació va revelar les subtileses de la composició, encara que va suscitar reflexions sobre la funció de l’OBC com a orquestra pública. En un mercat discogràfic saturat, és legítim qüestionar la necessitat de dedicar recursos a projectes que podrien desviar l’atenció de compositors menys coneguts, especialment els de l’àmbit català i espanyol.
Un Anàlisi de ‘La valse’
La interpretació d”La valse’ va ser concebuda amb una perspectiva vertical, ressaltant contrastos tímbrics i accents rítmics. No obstant això, alguns espectadors van notar una certa absència de la sensualitat i el decadentisme que caracteritza l’obra.
La Nova Creació de Lisa Streich
La vetllada va continuar amb la presentació de ‘Meduse: “Elle est belle et elle rit”’, una obra de la compositora sueca Lisa Streich. Aquesta peça, que va veure la llum per primera vegada a Espanya, busca evocar la figura de Medusa amb una narrativa musical que es distància del format tradicional de concert per a trompeta i orquestra.
Una Experiència Sonora Única
L’obra incorpora elements de repetició i ritmes obstinats, amb una notable experimentació tímbrica. La trompeta, lluny de sonar èpica, es presentava com una veu ofegada, imitant els pizzicati de les cordes. Tanmateix, alguns crítics van percebre que la peça, malgrat les seves innovacions, mancava d’un desenvolupament narratiu clar.
Sibelius i la seva Simfonia
El concert va concloure amb la Simfonia núm. 5 en Mi bemoll major de Sibelius. Morlot va dirigir aquesta obra amb una gran atenció als detalls, creant una construcció sòlida des del primer compàs. La complexitat de les seccions de corda va ser tractada amb precisió, amb un notable treball en els matisos.
Moments Clau en la Interpretació
El segon moviment va exhibir un equilibri entre moments de serenitat i contrastos inquietants, amb un especial èmfasi en les trompes. No obstant això, el darrer moviment va ser percebut com massa accelerat, privant l’obra de la grandiositat que requeria.
Reptes i Reflexions per al Públic
Malgrat l’excel·lència musical, és pertinent abordar la qüestió de la presentació del programa. La dependència dels codis QR pot dificultar l’experiència auditiva, i és fonamental que els espectadors tinguin accés a materials impresos que els permetin seguir el concert sense distraccions.
La vetllada va ser un recordatori que, més enllà de l’excel·lència de l’OBC, és essencial fomentar la diversitat musical i la promoció de compositors emergents, així com garantir que el públic pugui gaudir plenament de cada actuació.