El paper de José Luis Ábalos
Fa una setmana que José Luis Ábalos va deixar el Grup Mixt, després de la pressió del PSOE perquè assumís la seva responsabilitat política com a exministre i número 3 del partit. De moment, no hi ha cap prova que l’incrimini directament, només l’indicació de mediador pel jutge basant-se en converses, imatges i el seu “interès particular pels fets investigats” durant els 17 mesos que la UCO va estar al darrere del seu exassessor. No n’hi ha prou, de moment.
Però el cas Koldo no s’acabarà aquí. Seguirà planant sobre tota la legislatura. Potser hi hagi llei d’amnistia, potser hi hagi pressupostos i, quan s’aconsegueixin, l’ombra continuarà. La causa és molt extensa, té més de cinc-cents documents, i fonts de la UCO assenyalen que la instrucció és lenta i que només ara ha començat a analitzar el material intervingut. Serà llarg per a tothom, diuen. Si Ábalos acaba imputat penalment, l’enviament al Suprem haurà de ser ben argumentat, no com als jutjats d’instrucció on val qualsevol tall de diari. I per a això, si no hi ha cap sorpresa, encara falta molt. Amb el PP com a acusació particular, s’obriran els cercles del possible i de l’impossible.
El fons i les formes del seu exassessor
Els que no veien clar que Ábalos hagués de fer un pas enrere, els que es deixaven seduir per la seva oratòria i empatia propera, ara estan canviant d’opinió. Només cal veure el que feia el que va ser el seu home de confiança durant anys. A internet hi ha de tot, des de mariscades, “putes i mamelles”, fins a la llibertat del seu exassessor per relacionar-se amb empresaris i adjudicataris de la cosa pública. Tot això fa pensar que la instrucció comença amb les comissions de les mascaretes i qui sap on acabarà.
Sense el límit a Ábalos, el PSOE es jugava tapar-lo. Sense aquesta barrera, el govern perdia credibilitat per marcar un abans i un després on defensen que no va arribar la trama. El creuament de foc del PP per anar més enllà de Koldo té com a objectiu Pedro Sánchez, amb una aturada estratègica a Francina Armengol. La tercera autoritat de l’Estat no surt al sumari ni tampoc els funcionaris que van tramitar el contracte. Des del seu equip anterior intenten explicar un expedient i la gestió d’un frau de baixa intensitat (el material era de pitjor qualitat que el que es va pagar) i no un suborn.
La comparació amb el cas de l’alcalde de Madrid
El PP té problemes per separar el contracte d’Armengol del cas de les mascaretes de l’alcalde de Madrid. En el seu cas la recomanació no va venir d’un ministeri, va ser el cosí de José Luis Martínez Almeida qui va portar a l’ajuntament els dos estafadors. El fill de Naty Abascal, Luis Medina, i Alberto Luceño es van endur sis milions en comissions sense cap experiència en gestió de material sanitari. No es van reclamar els diners, ni tampoc s’han retornat després de la investigació. L’empresa que Transports va suggerir a Francina Armengol tenia un certificat d’aptitud. En el cas de Madrid, Almeida el va signar ell mateix en anglès i espanyol per ajudar els comissionistes a portar guants, tests i mascaretes. Com a les Balears, no eren falses, eren de menys qualitat que la pactada. I la reclamació tardana d’Armengol no es va donar mai a Madrid. L’abandonament administratiu per recuperar part dels diners del contracte afecta la gestió del PSOE per activar-la tres anys més tard; i al PP per haver deixat passar set mesos sense reclamar fins que va vèncer el termini al gener.
Malgrat tot, el PP veu dimissió en un cas i normalitat en l’altre. Per Miguel Tellado, els Ferraris de la trama es van comprar amb la col·laboració imprescindible d’Armengol; el xalet, els cotxes i rellotges de luxe dels comissionistes madrilenys no tenen res a veure amb Almeida. L’alcalde veu la necessitat urgent que caigui la presidenta del Congrés, i ell, estafat pels comissionistes recomanats pel seu cosí, no es mou. La mesura trucada del PP és la incoherència que embolcallarà el cas Koldo i farà més difícil distingir el senyal del soroll. No importen els rècords d’ocupació o que el 2024 apunti a un bon any econòmic. I qui li diria al PSOE que la llei d’amnistia seria la raresa a l’agenda informativa de la setmana.
