L’ombra de la corrupció torna a planar sobre els Comuns
Un nou capítol en la crisi de credibilitat dels partits d’esquerra a Catalunya s’està desenvolupant amb un escàndol que implica l’Ajuntament d’Altafulla. Els darrers esdeveniments podrien tenir un impacte significatiu en la reputació d’ERC i els Comuns, que han patit una dràstica pèrdua de suport popular, amb 189.315 vots en contra en les últimes eleccions.
Els detalls de l’enquesta judicial
Segons informes publicats per Quico Sallés a El Món, l’Ajuntament hauria realitzat una divisió irregular de contractes destinats a una consultora vinculada a figures clau com Joan Herrera i Joan Ignasi Elena. Aquesta investigació, que ara està sota el control del jutjat d’instrucció número 4 del Vendrell, ha portat a la jutgessa a ampliar la instrucció a causa de noves proves recollides després de la reobertura del cas.
Un retrocés fins al 2017
Els fets s’inicien el 2017, quan Alternativa Altafulla, associada als Comuns, governava l’Ajuntament. En aquell moment, Fèlix Alonso era l’alcalde i també diputat de Podemos al Congrés. Joan Herrera havia liderat ICV fins a 2016, mentre que Joan Ignasi Elena provenia del PSC, partit que va deixar per unir-se a ERC.
Accions d’ERC davant les irregularitats
L’actual alcalde d’Altafulla, Jordi Molinera, d’ERC, ha estat proactiu en la investigació, denunciant les irregularitats quan era a l’oposició. Des de la seva arribada a l’alcaldia, ha tallat qualsevol vincle amb la consultora implicada i ha ofert la seva col·laboració a la policia per facilitar l’esclariment dels fets.
El paper de l’Oficina Antifrau
Les irregularitats van ser denunciades a l’Oficina Antifrau el 2022, que va obrir una investigació sobre les presumptes “irregularitats” que dataven del primer contracte sospitós del 2017. Antifrau va identificar un possible ús indegut de contractes menors per adjudicar serveis a la mateixa empresa, vulnerant així les normatives establertes.
La gravetat del fraccionament de contractes
El fraccionament de contractes és una pràctica que divideix un contracte en parts més petites per evitar els controls legals. Aquesta acció no només infringeix els principis de transparència, sinó que també comprometeix la gestió eficient dels recursos públics. En aquest cas, les quantitats contractades podrien haver superat els límits legals, cosa que podria comportar conseqüències greus per als implicats.
Un context de corrupció més ampli
Aquest escàndol se suma a altres casos recents, com el de Laura Borràs, condemnada per fraccionar contractes quan era presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes. La seva sentència inclou una pena de 4 anys de presó i 13 d’inhabilitació, reflectint la seriositat amb què es tracta la corrupció en l’administració pública.
Reflexions sobre el futur de l’esquerra a Catalunya
La situació actual planteja interrogants sobre la capacitat dels partits d’esquerra per recuperar la confiança del votant. Si la investigació revela fets més greus del que s’ha exposat fins ara, podria aprofundir encara més en la crisi que afronten ERC i els Comuns, obligant-los a replantejar les seves estratègies i a treballar per recuperar la seva imatge davant la ciutadania.
