La realitat de les banderes a les comarques catalanes
Un recent estudi elaborat per Impulso Ciudadano ha revelat que diverses comarques de Catalunya no exhibeixen la bandera espanyola, posant en relleu una situació que suscita debat. En concret, s’ha identificat que deu comarques, incloent l’Alt Camp i el Berguedà, no presenten aquesta bandera en els seus ajuntaments, una circumstància que contradiu les normatives establertes.
Comarques amb major presència de la bandera espanyola
D’altra banda, les àrees més poblades de Catalunya, com el Barcelonès i el Baix Llobregat, mostren un panorama ben diferent. En aquestes regions, s’observa que més del 50% dels ajuntaments tenen la bandera rojigualda visible, reflectint una adhesió a la normativa que contrasta amb la situació d’altres comarques.
Compliment de la normativa: una xifra preocupant
Segons l’informe, només 160 dels 947 ajuntaments de Catalunya compleixen amb la normativa que exigeix la presència conjunta de les dues banderes, espanyola i catalana, sense cap símbol independentista a la façana. Aquesta dada subratlla la disparitat existent en el respecte a la legalitat entre els diferents territoris.
Capitals de comarca: un panorama divers
Entre les capitals de comarca que no mostren la bandera espanyola, però sí la senyera, trobem localitats com Valls i Vilanova i la Geltrú. D’altra banda, hi ha municipis com Tortosa i Granollers que han optat per no tenir cap bandera oficial a la seva façana, reflectint una diversitat d’opinions sobre la representació simbòlica.
Diferències en els governs municipals
L’estudi també destaca que el 58% dels ajuntaments governats pel PSC respecten la normativa sobre les banderes. En Comú Podem també mostra una actitud compliant en els cinc municipis que administra, mentre que el PPC ho fa en quatre dels cinc. Contràriament, només el 9% dels ajuntaments sota govern de Junts i un escàs 6% d’ERC compleixen amb la legalitat relacionada amb la presència de banderes.
Reflexions sobre la identitat i la simbologia
La qüestió de les banderes a Catalunya no és només una qüestió de compliment normatiu, sinó que també reflecteix les complexitats de la identitat regional i la política actual. Aquestes dades posen de manifest la necessitat de diàleg i comprensió entre les diverses postures, així com la importància de respectar la diversitat d’opinions que existeixen en el territori.
