Un colós abandonat al cor de Palma
Al bulliciós paisatge urbà de Palma, on el passat i el present s’entrellacen, s’alça un imponent edifici de formigó i vidre que ha estat testimoni d’una saga de controvèrsies, litigis i venjances. Aquesta estructura abandonada, coneguda com el mamotreto de Palma, s’ha convertit en un símbol de les lluites de poder, els interessos creats i el destí incert que ha marcat la seva història.
El somni d’un arquitecte avantguardista
A la dècada de 1960, el conegut arquitecte Josep Ferragut, impulsat per la seva passió per la conservació del patrimoni i la seva oposició al desenvolupament urbanístic desenfrenat, va concebre l’edifici de Gesa com un far de modernitat i funcionalitat. Aquest edifici, inaugurat el 1977, pretenia representar els avenços tecnològics i l’esperit innovador de la companyia elèctrica.
El declivi d’una icona
Gairebé tres dècades després, Gesa va abandonar les seves oficines a la històrica torre, iniciant un inexorable camí cap a la degradació. El 2005, Núñez i Navarro, una poderosa constructora catalana, va adquirir els terrenys on s’ubicava l’edifici amb la intenció de demolir-lo i construir-hi 200 luxosos apartaments.
La protecció inesperada
Tot i això, els plans de Núñez i Navarro es van veure frustrats quan el Consell Insular de Mallorca va declarar l’edifici de Gesa com a Bé Catalogat, impedint-ne la demolició. Aquesta decisió, impulsada per una coalició de partits polítics, va suposar un cop dur per a la constructora i va provocar una batalla legal.
Venjança i querelles
En un gir sorprenent, Núñez i Navarro va presentar una querella contra la cúpula insular d?UM, acusant-la de corrupció en l?adjudicació d?uns terrenys públics. Aquesta denúncia va ser interpretada per molts com a venjança per la protecció de l’edifici de Gesa.
El Tribunal Suprem dicta sentència
La batalla legal entre Núñez i Navarro i Endesa, l?empresa propietària de l?edifici, va arribar fins al Tribunal Suprem. El 2014, l’alt tribunal va fallar a favor d’Endesa i va obligar Núñez i Navarro a tornar els 85,2 milions d’euros que havia pagat per l’edifici.
Un futur incert
Des de llavors, l’edifici de Gesa s’ha continuat deteriorant, atrapat en uns llimbs legals i polítics. Tant el PP com el PSOE han proposat diferents plans per al seu futur, però cap no s’ha arribat a materialitzar.
El projecte del PP: un centre cultural
Actualment, el PP, amb el suport de Vox, proposa adquirir l’edifici per 25 milions d’euros i convertir-lo en un centre cultural. L’objectiu és impulsar la candidatura de Palma com a Capital Europea de la Cultura el 2032.
Crítiques de l’oposició
L’oposició ha expressat la seva preocupació pel projecte, argumentant que hipotecarà la ciutat durant anys i que es convertirà en una mera atracció turística. També han criticat la manca d’inversió en projectes que millorin la vida dels residents.
Un llegat de controvèrsies
L’edifici de Gesa de Palma és un testimoniatge de les complexes forces que han donat forma a la ciutat. La seva història és marcada per l’ambició, l’avarícia, la política i la lluita pel patrimoni. Mentre el seu futur continua sent incert, el ‘mamotreto’ de Palma seguirà sent un recordatori de les batalles que han definit el seu passat.
