Una Esquerra en Crisis: Reflexions sobre la seva Relevància
L’escenari polític actual presenta un panorama desconcertant per a l’esquerra, que sembla haver perdut el seu pes i influència en el debat públic. No parlo dels partits més moderats, sinó d’aquells que es troben més a l’extrem de l’espectre polític, com la CUP o Podemos a Catalunya, i figures destacades com Bernie Sanders o Yanis Varoufakis a nivell global. La meva intenció no és afirmar que aquestes veus aviat emergiran victorioses, sinó subratllar que, sense una esquerra robusta i convincente, el centreesquerra es desdibuixa i acaba defensant propostes que s’han demostrat ineficaces.
La Crítica de Sandel i Piketty: Un Diàleg Necessari
La lectura del llibre ‘Igualtat’ (Edicions 62) em va inspirar a reflexionar sobre aquesta qüestió. En aquesta obra, Thomas Piketty i Michael Sandel mantenen un debat que, tot i les seves coincidències, revela divergències fonamentals. Piketty, un economista amb una visió radical sobre la redistribució de la riquesa, contrasta amb Sandel, que defensa la necessitat de teixir una xarxa de solidaritat més forta entre les classes treballadores i mitjanes.
La Desconnexió entre Classes
Sandel destaca un dels grans reptes actuals: la separació moral creixent entre les classes mitjanes i treballadores. Els professionals amb formació universitària semblen haver perdut el respecte i la connexió amb els treballadors manuals, la qual cosa crea una divisió que es fa més evident amb el temps. Sense una representació equilibrada en els debats públics, no podem esperar que les polítiques d’igualtat siguin efectives.
L’Impacte del Gir Cultural en l’Esquerra
El canvi de paradigma en l’esquerra durant les últimes dècades ha estat profundament influenciat per la teoria de les múltiples opressions, proposta per Michel Foucault. Aquesta teoria suggereix que el poder es manifesta no només en els llocs de treball, sinó en tots els aspectes de la vida quotidiana. No obstant això, la seva aplicació ha portat a una distorsió de les prioritats de l’esquerra, que ara es centra més en les identitats que en les desigualtats econòmiques.
Revisant les Prioritats
Històricament, les classes mitjanes s’han alineat amb l’esquerra amb l’objectiu de lluitar contra les injustícies laborals. Ara, amb l’èmfasi en la diversitat identitària, aquesta lluita ha perdut força. L’augment de la meritocràcia ha fet que molts creguin que l’objectiu hauria de ser escapar del treball convencional, en lloc de millorar les condicions laborals per a tots.
Un Nou Camí per a l’Esquerra
En el context del debat entre Sandel i Piketty, es presenta una oportunitat per a l’esquerra de revaluar les seves estratègies. Potser és hora que els partits d’esquerra centrin la seva atenció en restaurar la diversitat dins de les seves pròpies files, prioritzant la representativitat dels treballadors. Només així podran recuperar el suport de les classes treballadores i reactivar la seva missió d’igualtat.
La clau per a la revitalització de l’esquerra pot residir en la seva capacitat per reconèixer que les lluites econòmiques són fonamentals. En un món on la desigualtat creix, és essencial que l’esquerra torni a connectar amb les arrels del seu missatge i treballi per un futur en què tots, independentment del seu origen, tinguin un paper significatiu en la construcció d’una societat més justa.
