La controvèrsia de l’ús de mòbils a les aules
La ministra d’Educació, Esther Niubó, ha expressat la seva posició sobre la prohibició de l’ús de telèfons mòbils en l’educació secundària, destacant que aquesta decisió ha de ser avaluada per una comissió de digitalització recentment establerta. “Des de la meva perspectiva, es recomanaria”, va dir en una entrevista, tot i que va destacar la importància d’aplicar un enfocament sensible i fonamentat.
Tot i que tampoc abans de limitar la presència de telèfons mòbils a l’aula, va reconèixer que pot ser que la mera prohibició no resolgui tots els problemes. “Potser no té sentit permetre que els telèfons mòbils estiguin a classe, ja que hi ha alternatives més adequades com ordinadors i tauletes”, va argumentar. El ministre va insistir que l’enfocament s’ha de centrar en l’ús responsable de la tecnologia.
Expectatives sobre la llei lingüística en el sistema educatiu
Una altra de les qüestions calentes abordades per Niubó era l’esperança que el tribunal constitucional dóna suport a la llei sobre l’ús del català en l’ensenyament, promulgat el 2022. “És difícil imaginar que aquest reglament es declara inconstitucional”, va dir amb optimisme.
Quan es pregunta sobre la possibilitat de complir un judici advers, el ministre va dir que qualsevol administració ha de respectar les decisions judicials, tot i que va reiterar la seva confiança que la llei s’aprova. No va argumentar que establir un percentatge fix de castellà a les aules no té sentit, ja que la diversitat lingüística al territori és considerable.
Reformes en l’educació matemàtica i la cerca de solucions
Pel que fa als resultats acadèmics en matemàtiques, Norubó va indicar que el Departament d’Educació ha implementat diverses mesures per abordar aquesta situació. Quan parlava d’iniciatives com Innovamant, va recordar que cada institució té autonomia per decidir el seu ús. “El nostre enfocament ha de ser garantir que els estudiants milloren el seu aprenentatge i aconsegueixen l’èxit educatiu”, va dir.
Reptes en l’educació infantil i el futur de I1
Pel que fa a l’educació infantil, el ministre va destacar que el primer nivell lliure (I1) és un objectiu complicat d’aconseguir per al proper curs escolar sense augmentar el pressupost. Tot i que és un compromís governamental, va proposar un enfocament de “universalització” com a primera mesura, explicant que s’estan creant més llocs públics per facilitar la inclusió.
Condicions de treball dels professors i la resposta a les seves demandes
Norubó també va abordar la situació dels professors, reconeixent que s’enfronten a nivells elevats d’estrès i esgotament, cosa que es tradueix en un augment de les víctimes mèdiques. Malgrat això, va defensar que, en termes generals, els salaris dels educadors són justos. “No podem dir que els professors estiguin mal pagats”, va dir, destacant que s’han fet esforços per revertir les retallades anteriors.
Els sindicats educatius han expressat la seva preocupació per la pèrdua de poder adquisitiu i han sol·licitat un pla que abordi aquests problemes abans de finalitzar el curs. En aquest context, no va reafirmar la seva posició sobre la remuneració dels professors, instant un diàleg constructiu a avançar en la millora de les condicions laborals.
Reflexions finals sobre el futur educatiu
El ministre va concloure destacant la importància d’adaptar l’educació a les necessitats actuals, inclosa la gestió de la tecnologia a les aules i l’atenció a la diversitat lingüística. Amb el compromís de continuar treballant en polítiques que beneficien els estudiants i els professors, espera que els propers mesos aportin avenços importants en l’àmbit educatiu.
