Rebutja un recurs contra les investigacions del Tsunami Democràtic
La cúria judicial espanyola continua mostrant-se intransigent i hostil amb el moviment independentista català. Així ho demostra la darrera resolució de la sala d’apel·lacions de l’Audiència Nacional, que ha denegat un recurs presentat per la defensa de l’empresari Oriol Soler, representada per Benet Salellas, amb el suport del ministeri fiscal, dirigit per Miguel Ángel Carballo. El recurs demanava que s’aturassin les diligències d’investigació ordenades pel jutge instructor del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, en relació amb la causa del Tsunami Democràtic. Unes diligències que, segons les defenses i la fiscalia, alteraven les garanties i els drets dels imputats.
Un argument sorprenent i extravagant
La sala d’apel·lacions, presidida pel magistrat Félix Alfonso Guevara, ha emès una breu resolució de quatre pàgines, a la qual ha tingut accés aquest mitjà, amb la qual rebutja el recurs de Soler. El motiu que al·lega és, com a mínim, curiós i extravagant. Segons els magistrats, només es poden recórrer les decisions que inadmiteixin diligències, però no les que les admetin. És a dir, que donen carta blanca a qualsevol jutge instructor per practicar les proves que consideri oportunes, sense cap límit ni control, i més en un cas com el del Tsunami Democràtic, que implica, segons algunes defenses, “disparar al matoll a veure si salta el vietnamita”. És a dir, una investigació prospectiva que s’acumula en les diligències 85/19, que ni les defenses ni la fiscalia podien valorar o proposar que no es realitzessin, encara que suposessin una vulneració de drets.
Una instrucció descontrolada
De fet, l’escrit del recurs d’apel·lació de Soler demanava a la magistratura que posés fre a una instrucció desmesurada. “És urgent que la Sala Penal imposi límits, controls i garanties”, deia. Així sol·licitava que es deneguessin les diligències que s’havien acordat i “per disciplinar l’expedient el centrés en el seu objecte processal i, per tant, a la vista d’haver exhaurit la instrucció, tanqués definitivament la investigació”.
El Suprem, el gran aliat
La resolució, dictada el passat 8 de març, de la sala d’apel·lacions també ataca a defenses i ministeri fiscal per la seva petició d’aturar les investigacions i fins i tot, d’arxivar la causa. L’argument dels magistrats és la decisió de la sala Penal del Tribunal Suprem d’iniciar la causa penal contra el president a l’exili Carles Puigdemont i el secretari de la Mesa del Parlament, el republicà Ruben Wagensberg pels delictes de terrorisme. Una decisió que, segons els magistrats, invalida l’argument de “la inexistència de fets penalment típics” en la instrucció de la causa.
