Un Concert que Passa Desapercebut
El passat dissabte 17 de maig, Girona es va convertir en el teló de fons de la famosa exposició Temps de Flors, però també va acollir un concert excepcional de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigida per Josep Pons. Sorprenentment, l’esdeveniment no va atraure l’atenció que mereixia, amb un auditori que va quedar lluny de la seva capacitat màxima.
Un Repertori Singular
El programa musical incloïa dues obres significatives: el Poème per a violí i orquestra d’Ernest Chausson, i la majestuosa Simfonia fantàstica d’Hector Berlioz. Aquesta última, un veritable monument a la innovació musical, és sovint descuidada en les programacions habituals dels grans teatres.
El Virtuosisme de Emilie Langlais
Emilie Langlais, la violinista solista, va brillar amb una interpretació que va captivar l’audiència. La seva habilitat tècnica va ser evident en els passatges més exigents, combinant una expressivitat rica amb una suavitat que va ressonar perfectament amb la composició de Chausson.
Berlioz: Un Clàssic Revifat
La gran atracció de la nit va ser la interpretació de la Simfonia fantàstica. Pons, amb la seva experiència prèvia en festivals, va oferir una visió renovada d’aquesta obra monumental, que va ser rebuda amb una intensitat emocional inigualable.
La Direcció de Pons
Amb una direcció precisa, Pons va guiar l’orquestra a través dels complexos canvis de tempo i dinàmica que caracteritzen l’obra, mantenint una fluïdesa que va fer que cada secció brillés. El segon moviment, amb el seu vals encantador, va culminar en un crescendo apassionant que va deixar l’audiència commocionada.
Una Experiència Sensorial
El tercer moviment va veure la secció de vent fusta destacant amb una bellesa etèria, mentre que el quart moviment va ser un testimoni de la potència de la secció de metalls, que va sonar amb una claredat impressionant.
El Clímax del Concert
El moment culminant va arribar amb el darrer moviment, on l’energia de Pons es va reflectir en cada nota. La interpretació va capturar l’essència de l’obra de Berlioz, amb una fusió de sons que va fer vibrar l’auditori, creant una experiència gairebé sobrenatural.
Una Crida a la Programació de Berlioz
Amb la potència demostrada per l’orquestra, és hora que la direcció artística del Gran Teatre del Liceu consideri programar més obres d’aquest compositor francès, que mereix ser redescobert i celebrat. La qualitat de l’orquestra és indiscutible i està preparada per afrontar els desafiaments que aquestes obres suposen.
