Un Manifest a Favor del Dret a Decidir
Un grup de 14 dels jutges catalans, dels quals es van fer públiques les fotografies dels seus DNI el 2014 per haver signat un manifest a favor del dret a decidir, han presentat una denúncia a la Fiscalia Superior de Catalunya. Tot i que el cas va ser arxivat per la justícia espanyola, el Tribunal Europeu dels Drets Humans els va donar la raó.
Noves Revelacions i Denúncies
Amb noves revelacions sobre l’origen de la filtració, els jutges han denunciat membres de l’anomenada policia patriòtica, com els comissaris José Manuel Villarejo i Eugenio Pino. Segons l’escrit avançat per La Vanguardia i al qual ha tingut accés l’ACN, els 14 jutges denunciants emmarquen els fets en l’operació Catalunya.
Proves Presentades pels Jutges
Entre les noves proves presentades pels jutges a favor del dret a decidir, hi ha unes gravacions realitzades per Villarejo de les quals van tenir coneixement fa dues setmanes. Als àudios, gravats pel mateix excomissari, se’l sent conversar amb Pino i l’aleshores responsable de la brigada d’informació de la policia espanyola a Catalunya, Pedro Esteban. Els magistrats adjunten els àudios com a prova, a més de diverses anotacions de les agendes de Villarejo perquè fan referència a la filtració de les fotos dels seus DNI.
Converses Comprometedores
L’escrit transcriu la conversa entre aquests tres alts comandaments de la policia espanyola els quals parlen de la intenció dels jutges afectats de denunciar la filtració i de la seva intenció de trobar l’origen de les fotos. Pino adverteix els seus companys i els diu que si algú els hi pregunta per les fotos es limitin a dir que van rebre ordres verbals i directes del cap superior de la policia a Catalunya perquè com que els jutges s’havien pronunciat a favor del dret a decidir s’havien d’investigar.
Ordre de Reobrir l’Expedient d’Investigació
A finals de desembre passat, el Tribunal Suprem va ordenar a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades reobrir l’expedient d’investigació sobre la filtració il·legal de dades. El tribunal europeu sostenia que s’havia vulnerat el dret a la intimitat dels jutges i magistrats que apareixien en l’article publicat el març del 2014 al diari La Razón sota el títol La conspiració dels 33 jutges sobiranistes.
