Un context d’opressió i resistència
El llibre de l’Èxode narra un inici marcat per un context d’opressió en què el faraó, amb la intenció de mantenir el seu poder, decreta la mort dels innocents. Aquesta descripció reflecteix un sistema inhumà, caracteritzat per l’esclavatge i la destrucció dels considerats no persones.
La llum enmig de la foscor
En aquest marc de foscor, la llum irromp a través dels diferents personatges que apareixen i que fan una clara aposta per la vida. Davant l’ordre del faraó de matar els nadons, les llevadores desobeeixen protegint-los amb astúcia i rebent la benedicció divina. Les dones, com la mare, la germana i fins i tot la filla del faraó, es revelen contra les lleis injustes, convertint-se en models de resistència davant la inhumanitat de la repressió.
La rebel·lia femenina
En aquest relat, les dones són les heroïnes que desafien les disposicions reials amb la seva desobediència, convertint-se en símbols de resistència davant la crueltat de la repressió, actuant en favor de la vida i en sintonia amb la font de vida.
