Fiscalia de Catalunya sol·licita al TSJC que rebutgi la querella de Vox
La Fiscalia Superior de Catalunya ha instat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a no admetre a tràmit la querella presentada pel grup parlamentari de Vox. Aquesta querella acusa els membres de la Mesa del Parlament de JxCat i la CUP de prevaricació per haver admès a tràmit la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que demanava aixecar la declaració d?independència de Catalunya.
Sol·licitud de mesures cautelars
A la querella, Vox sol·licitava com a mesures cautelars que es requerís a la Mesa del Parlament per aturar la tramitació de la ILP presentada per Solidaritat Catalana per la Independència (SI). Aquesta ILP va ser aprovada amb els vots a favor de Junts i la CUP, la negativa del PSC-Units i l’abstenció d’ERC, tot i comptar amb l’informe contra el lletrat Xavier Muro.
Context polític actual
L?avançament de les eleccions catalanes ha deixat en suspens aquesta proposta, que ara haurà de ser avaluada per la nova Mesa del Parlament. Aquesta situació es presenta en un context polític complex, amb la reculada dels partits independentistes i el creixement de partits espanyolistes com el PP i Vox.
Arguments i sol·licituds de Vox
El lletrat Xavier Muro va argumentar que la ILP no s’ajustava a l’àmbit estricte de les competències de la Generalitat i no estava fonamentada a la Constitució o l’Estatut, ja que buscava aprovar una ‘declaració d’independència’. Vox considera que l’admissió a tràmit de la ILP és inconstitucional i que la Mesa del Parlament tenia l’obligació legal de rebutjar-la.
Implicacions legals
Vox va sol·licitar que es prengués declaració a Muro com a testimoni, i que se cités els querellats -Anna Yerra, Aurora Madaula (JxCat) i Carles Riera (CUP)- en qualitat d’investigats. Tot i això, només Anna Yerra ha estat reelegida com a diputada en les eleccions recents.
Contingut de la ILP
La Iniciativa Legislativa Popular proposa que la decisió de declarar la independència correspongui al poble de Catalunya i al Parlament, i faculti el Govern per negociar el reconeixement internacional de la declaració d’independència. Tot i això, amb la nova composició del Parlament, és poc probable que aquesta proposta avanci en la seva tramitació.
